L’adeu europeu que Kohl va voler
Mandataris de diversos països acomiaden l’excanceller alemany en un acte a Estrasburg inèdit en la història de la UE
No volia funerals d’Estat a Alemanya, i com en tantes altres coses va sortir-se amb la seva. L’excanceller alemany Helmut Kohl, mort el 16 de juny als 87 anys, pare de la reunificació del seu país i gran europeista, va rebre ahir l’homenatge de mandataris en una cerimònia al Parlament Europeu d’Estrasburg.
Per primera vegada en la seva història la UE organitzava un homenatge així, inèdit en el format i ple d’emoció. Després de l’acte, les restes mortals de l’excanceller van ser trasllades a la ciutat alemanya d’Espira, on es va celebrar una missa a la catedral –Kohl era catòlic– i després va ser enterrat.
Les institucions europees li van organitzar un adeu a l’alçada de la seva estatura de gegant de la política europea i alemanya. Una vintena de líders, en actiu o retirats, li van retre homenatge a l’hemicicle, amb el seu taüt cobert per la bandera europea i tres corones de flors: una d’alemanya, una de la UE, i una de la seva vídua, Maike Kohl-Richter. Hi havia, entre d’altres, els presidents de les institucions europees (JeanClaude Juncker, Comissió; Antonio Tajani, Parlament; i Donald Tusk, Consell); Emmanuel Macron, president de França; Angela Merkel, cancellera d’Alemanya; i els primers ministres del Regne Unit (Theresa May); Rússia (Dmitri Medvédev) i Israel (Benjamin Netanyahu); i Bill Clinton, expresident dels Estats Units. Espanya va estar representada per Joan Carles I i per Felipe González.
Vuit d’aquests van prendre la paraula. Primer van parlar els tres representants de la UE, i després, per desig de la vídua, González, Clinton i Medvédev. Felipe González va destacar l’amistat i lleialtat de Kohl, “una mica estrany en les relacions polítiques”, i la seva vocació europeista per “una Alemanya europea i mai més una Europa alemanya”. Després d’una intervenció de Macron, va tancar els parlaments Angela Merkel. La cancellera va glossar el llegat de Kohl, va agrair a qui va ser el seu mentor les oportunitats rebudes, i va admetre haver-hi tingut “algunes discrepàncies”. Va tenir un record per a la primera esposa, Hannelore, i va donar el condol a la vídua. (Hannelore Kohl, que havia contret una greu malaltia, es va suïcidar el 2001. El vidu Kohl es va casar el 2008 amb Maike Richter, 34 anys més jove.)
Aquests dies la premsa alemanya ha detallat com la vídua invocava la voluntat del difunt de no tenir un funeral oficial a Alemanya. El rerefons de l’elecció d’Estrasburg s’entén no només pel seu significat europeu, sinó també pel desacord de Kohl amb els seus companys de partit i amb els governants del seu país. “No hi ha un sol polític alemany actual que l’antic canceller no considerés un traïdor”, escrivia aquesta setmana Jens Thurau, analista de Die Zeit i de la Deutsche Welle, que el defineix com un gran estadista que tot i això no va considerar mai prou el reconeixement que li van tributar en vida els seus successors a la cancelleria i els correligionaris de la CDU.
Segons Der Spiegel, la desafecció era tan gran que Kohl-Richter s’oposava que Merkel parlés a Estrasburg, i volia en lloc seu Viktor Orbán, primer ministre hongarès. Walter i Peter, fills de Kohl, afirmaven que la segona esposa el tenia aïllat. Walter va dir que es va assabentar de la mort del pare per la ràdio, i que l’última vegada que van parlar va ser el 2011, per telèfon. La vida privada de Kohl no va ser tan rutilant com la carrera política.
COMPTADES INTERVENCIONS
Merkel va glossar el llegat de Kohl “tot i les discrepàncies”, i Felipe González, la “lleialtat”
LA VISIÓ DE LA VÍDUA
Kohl-Richter insistia que l’excanceller no volia un funeral d’Estat a Alemanya