L’extrema dreta europea fa de la islamofòbia l’eix del seu discurs
L’Europol adverteix que augmenten els atacs contra musulmans, cada cop més violents
L’extrema dreta a Europa ha adoptat una nova agenda que passa per sostenir, gairebé en exclusiva, postulats islamòfobs. Aquests grups o partits perceben la presència de musulmans com una amenaça que suposarà la gradual islamització del continent, un fet que diuen que estan disposats a impedir fins i tot per la violència, com els atacs a mesquites. L’últim informe de l’Europol sobre el panorama terrorista a la Unió Europea assenyala que “els actes criminals xenòfobs i racistes s’han incrementat en nombre i en nivell de violència” el 2016.
Els estats i les institucions que estudien aquests fenòmens acostumen a agrupar els actes d’islamofòbia –Alemanya, com una excepció, sí que ha creat un arxiu específic per a aquests casos– dins d’un calaix temàtic més gran: el dels delictes d’odi. Per això hi ha molt poques estadístiques en què els actes penals islamòfobs es presentin segregats de la resta dels coneguts com a delictes d’odi. Tot i això, sí que és possible establir certes tendències que en els últims anys –i molt especialment des de l’arribada en més nombre de refugiats el 2015– s’han accentuat, com confirma l’agència policial europea.
L’absència de registres detallats d’aquest tipus d’atacs a la majoria d’estats de la UE revela que l’amenaça d’actes com l’atropellament de fidels a la sortida d’una mesquita a Londres el 19 de juny passat, on una persona va morir i deu van resultar ferides, no ha estat del tot ponderada pels governs. Aquesta mancança assoleix una altra dimensió si el que es mesura són actes o actituds d’aparent baixa intensitat contra musulmans, com les protestes contra la instal·lació d’una mesquita en un determinat barri o localitat.
Grafitis que diuen “Mesquita no”, “Mort als àrabs” o “Assassins” es repeteixen igualment a diferents països europeus.
L’extrema dreta busca tant en l’onada d’immigrants i refugiats arribats aquests últims anys a Europa –especialment a Alemanya– com, entre d’altres, en els atemptats de signe gihadista de París, Niça, Brussel·les o Berlín pretextos per justificar el seu discurs radical i, en alguns casos, els seus actes violents. L’informe de l’Europol també cita com un dels arguments més fets servir per l’extrema dreta per justificar el seu rebuig contra els musulmans els abusos sexuals soferts per nombroses dones a Colònia durant la nit de Cap d’Any del 2015.
Certs atacs amb artefactes explosius de més o menys complexitat a mesquites o altres llocs en què es concentren musulmans –restaurants halal, per exemple– demostren que podria començar a donar-se un cert grau d’organització dins d’algun grup d’extrema dreta. Tot i això, segons aquestes fonts, els actes xenòfobs estan protagonitzats principalment per individus aïllats o per grups que no tenen una estructura fixa. Són agrupacions que no tenen un líder carismàtic que aconsegueixi donar-los més entitat i atreure més adeptes. A més, tenen molts problemes interns.
Amb la caiguda del mur de Berlín el 1989 el comunisme va deixar de ser l’enemic per antonomàsia d’Occident i va passar a serho l’islamisme, com explicava el fundador i director del Nouvel Observateur, Jean Daniel, en un article publicat per El País el 1992.
Una vegada oberta la veda la confusió de termes i les realitats que designen ha estat una constant, com en les pintades que confonen àrab amb musulmà. Segons estudis sobre la islamofòbia, la població en general té la percepció que hi ha més estrangers dels que en realitat hi ha. I que hi ha més musulmans dels que hi ha.
El problema, tot i això, no és exclusiu de l’extrema dreta, que representada per Marine Le Pen, el 7 de maig va competir amb Emmanuel Macron per la presidència de França, adverteix l’islamòleg i investigador de l’Institut d’investigació i d’estudis sobre el
Els atemptats dels últims anys han alimentat el discurs dels més radicals
Certs experts acusen l’esquerra d’un laïcisme que amagaria el rebuig
món àrab i musulmà (Iremam en les seves sigles en francès), d’Ais de Provença, François Burgat. En el cas de França, “el mal és, de fet, molt més profund”, assegura Burgat. “Diferents arrels alimenten una mateixa actitud xenòfoba en la qual tots els elements del teixit polític participen més o menys conscientment”, afegeix.
La islamofòbia també té efectes bastant comparables, encara que els motius que l’originin siguin diversos. “L’extrema dreta –diu Burgat– protegeix la primacia de les arrels cristianes d’Europa; es resisteix a acceptar que el cristianisme ja no és la seva única religió. Això amaga el sentiment del final de la dominació per la via colonial del món musulmà que no ha estat mai digerit ”.
A l’esquerra, per la seva banda, la islamofòbia, segons l’investigador, es camufla en postulats d’aire modern, com un feminisme radical i protegir l’espai públic de qualsevol ressorgiment de la religió. L’excusa és “la defensa del laïcisme”, explica Burgat, que adverteix que hi ha un rerefons gairebé racista d’un enfocament en què una de les tres grans religions resulta més perseguida que les altres.