El Govern basc exigeix l’acostament dels presos
L’Executiu diu que el final de la dispersió és “impostergable”
Després d’aquest pas ja no hi ha excuses per ajornar-ho. El Govern basc va exigir ahir a Rajoy l’acostament dels presos d’ETA després que hagin anunciat que accepten les mesures individualitzades per aconseguir la seva excarceració, un pas que estava prohibit i que era considerat fins ara com a traïció. “La decisió suposa un canvi substancial i l’acostament és ara impostergable”, va assegurar el secretari de Pau i Convivència basc, Jonan Fernández.
Amb un ampli suport, el 73% dels reclusos agrupats en el col·lectiu de presos (un total de 221) ha accedit a acollir-se a la legalitat en un debat intern que suposa el final de l’“etapa de resistència” i l’objectiu del qual és “anar buidant les presons”. La decisió, presa en una votació en què va participar el 87% dels membres i que va tenir la negativa del 14% (42), obre la porta a aquestes mesures individuals, però amb dues línies vermelles: el penediment i la delació.
El Govern basc va valorar positivament el pas i va considerar que contribueix a crear un “context favorable” perquè es produeixi un canvi en política penitenciària per part del Govern ,una reclamació des del desarmament de la banda, a l’abril.
Fernández va demanar a Madrid una “reflexió compartida” sobre la situació dels reclusos que es tradueixi en l’acostament dels presos i també l’atenció “prioritària” per a aquells que pateixen malalties, una petició que el Parlament basc va fer de forma conjunta –a excepció del PP– dijous passat.
Com ja van fer els reclusos de la denominada Via Nanclares, el secretari de Pau basc va demanar als presos que assumeixin la “realitat de les vies legals”, que requereixen un “reconeixement crític del dany causat” per a la progressió de graus i la resocialització. “El camí no s’acaba amb aquesta decisió, sinó que comença”.
Els partits bascos van lloar l’anunci dels reclusos, encara que van coincidir que arriba “tard”. Tant el PP com el PSE van subratllar el caràcter “garantista” de la llei penitenciària, que ofereix uns beneficis als quals els presos no havien recorregut pel “veto d’ETA”. Podem també va mostrar la seva satisfacció i va remarcar la importància que el col·lectiu faci una reflexió crítica del seu passat. EH Bildu el va qualificar de “gran pas”, encara que va defensar que aquesta decisió hauria arribat “més ràpid i amb més intensitat” si els reclusos haguessin estat agrupats a les presons basques.