El corrent de fons català
Quan falten tres mesos per a la data fixada pel Govern de la Generalitat per a la celebració d’un referèndum unilateral sobre la independència o no de Catalunya, les posicions respecte de la qüestió continuen polaritzades, segons el Baròmetre de juliol realitzat per GAD3 per La Vanguardia, que assenyala que un 54,1% dels consultats estan disposats a anar a votar encara que sigui declarat il·legal, quan en el procés participatiu del 9 de novembre del 2014 van ser el 42% (2,3 milions de persones). Això no significa que existeixi un suport majoritari a què el referèndum sigui unilateral. De fet, el 71,7% dels consultats vol que el conflicte es resolgui amb un referèndum (quatre punts menys que fa un any), però d’ells el 58,4% desitjaria que fos una consulta acordada amb el Govern central i només el 37,8% vol que sigui unilateral.
L’últim any s’ha produït un descens del suport a l’independentisme, que ha passat del 48,4% al 42,5%, però l’enquesta detecta un repunt de 6 dècimes respecte al Baròmetre d’abril, mentre que els que es mostren en contra baixen més de quatre punts (del 39,7% al 35,3%). La majoria de catalans afirmen que la solució al problema és una reforma de la Constitució que reconegui les seves aspiracions o, fins i tot, una interpretació diferent de la Carta Magna (51,1%), gairebé el doble que els que veuen la independència com a única sortida (26,2%). També són majoria els qui pensen que el procés acabarà amb l’obertura de negociacions entre els dos governs (29,9%) o amb unes noves eleccions autonòmiques (28,8%) –que, per cert, tornarien a guanyar les forces sobiranistes–, davant un escanyolit 11,9% que creuen que culminarà amb la independència. La complexitat de la qüestió política es mostra en les aparents contradiccions que revela el Baròmetre. És evident que existeix un corrent de fons majoritari que pensa que els catalans tenen dret a expressar la voluntat de continuar o no a Espanya, però que aquesta voluntat s’ha de realitzar partint d’una negociació amb l’Estat en la qual es contemplin totes les opcions.
La desconfiança cap al futur de la situació política augmenta en la mesura que els ciutadans s’adonen de l’inexistent diàleg entre les dues parts enfrontades en aquest conflicte. Així mateix, la ciutadania tampoc no percep com una sortida al problema l’apel·lació constant a la justícia i a les seves conseqüències com a única resposta a la confrontació política. Aquesta imatge de bloqueig pot influir que creixi lleument la voluntat d’anar a les urnes i votar per la independència. Per aquestes mateixes raons, gairebé la meitat dels consultats (47,6%) creuen que el Govern arribarà fins al final en el seu repte a l’Estat, és a dir, que tractarà de celebrar la consulta de l’1 d’octubre. Paral·lelament, són majoria (62,1%) els que pensen que el Govern central hauria de permetre que el referèndum es realitzés, davant el 16,6% que creu que els tribunals l’haurien de suspendre i únicament un 10,8 esperen que se suspengui l’autonomia.
L’enquesta, com ha ocorregut en d’altres anteriorment, revela una majoria consistent de catalans que es manifesta insatisfeta amb l’actual encaix de Catalunya a Espanya sense que això els porti a propugnar la independència. Més del 57% creu que la solució seria una reforma o una reinterpretació de la Constitució. És a dir, donen suport a una sortida basada en la negociació i l’exercici de la política amb majúscules.