El ‘nodo’ informa de la festa LGTB
La música del nodo la posen vostès. Gràcies). Les sempre acollidores ciutats de Madrid i Barcelona reben aquesta setmana de calors estivals els membres de la comunitat LGTB arribats des de tots els racons del planeta per celebrar amb orgull, gràcia i alegria la seva orientació sexual.
La Villa del Oso y el Madroño i la Ciutat Comtal, perla de la Mediterrània, han donat la benvinguda als gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals dels quatre punts cardinals del globus que en la seva festa major es fonen en fraternal abraçada amb el poble espanyol.
A l’aeroport de Barajas, una representació de casats espanyols, amb la típica boina calada, corbes de la felicitat i ments calentes, ha rebut els primers nòrdics del col·lectiu LGTB desembarcats a la capital. Amb les seves inconfusibles cabelleres rosses, els nostres hostes han compartit un got de vi espanyol i han intercanviat animades anècdotes sobre les seves respectives experiències sexuals.
Barcelona ha fet gala del proverbial seny i amb marcat esperit emprenedor ha organitzat al recinte firal de Montjuic una exposició de productes dirigits a la comunitat LGTB, els representants de la qual van elogiar el seu disseny i ajustat cost entre les mostres d’afecte d’un públic d’empresaris catalans amb les seves elegants amants. Un delegat dels Estats Units de color va fer els seus primers passos en la llengua imperible de Salvador Espriu i va recitar allò de “Barcelona és bona si la bossa sona”.
Com no podia ser d’una altra manera, la madrilenya plaça de toros de Las Ventas va ser l’escenari d’una d’animada capea amb vedells en la què gais i lesbianes van poder demostrar les seves habilitats amb la capa i l’estoc, sota la supervisió del mestre Luis Miguel Dominguín.
La Rambla s’ha tenyit totes les nits dels colors de l’arc de Sant Martí i les floristes han improvisat rams per a l’esdeveniment davant la sorpresa d’uns visitants que ja porten al cor el nom de Catalunya, sinònim de laboriositat, esforç i suor.
Tampoc no podia faltar una audiència al palau d’El Pardo amb la Sa Excel·lència el Generalíssim Francisco Franco. El Caudillo va tenir la deferència de lluir uniforme de cuir negre, molt elogiat pels seus convidats a qui va explicar l’espanyolitat del Sahara LGTB i la seva afició per sopar truita de patates sense ceba.
Les nits de Madrid i Barcelona donen testimoni d’aquesta fusió amistosa i imperible de l’Espanya que sense renunciar als seus valors és capaç d’acollir amb un somriure uns visitants que han passejat l’orgull d’haver-se conegut i ser diferents pels nostres carrers i avingudes.
Les estudiantines van acomiadar els retardats als aeroports amb serenates i salts mentre que la Guàrdia Civil prenia fotografies i filiació, a tall de record, dels participants d’aquest desembarcament LGTB. (Sintonia final).
Una comitiva d’espanyols casats amb boina, panxa i ment calenta va donar la benvinguda al col·lectiu