524 anys després
Dijous passat, al palau arquebisbal de Palerm, hi va haver un esdeveniment esperançador i bonic. Era el colofó d’un fet anterior, el profund simbolisme del qual naixia de la reparació històrica i de la voluntat d’enteniment. En aquests temps de gent que mata en nom de déus foscos, una notícia d’aquesta força ens recorda que els únics déus possibles habiten en la llum.
Els fets cavalquen entre tres dates: 12 de gener del 1493 i 12 de gener i 29 de juny del 2017: un període que abasta 524 anys i que, tanmateix, no ha estat obstacle per fer un gest de justícia. Es tracta de la decisió que va prendre a començaments d’any monsenyor Corrado Lorefice, arquebisbe de Palerm, de cedir gratuïtament (commodato d’uso) l’oratori de Santa Maria del Dissabte a la comunitat jueva local perquè pogués instaurar, a l’edifici, l’antiga sinagoga de Palerm. Monsenyor va escollir la data del 12 de gener perquè aquell mateix dia, cinc segles abans, es complia el termini dictat pel rei Ferran el Catòlic perquè els jueus abandonessin Sicília, no endebades Sicília formava part de la corona catalana, confederada amb la castellana pel matrimoni de Ferran amb Isabel. Va ser aleshores quan
Un bonic gest catòlic repara una mica el dolor que, en nom de la creu, es va infligir al poble jueu
l’Església de Palerm va confiscar la Gran Sinagoga de la capital siciliana, la va enderrocar i, sobre les seves ruïnes, va erigir l’església de Sant Nicolau de Tolentino i l’oratori de Santa Maria del Dissabte. I avui, un arquebisbe catòlic la retorna a la comunitat jueva, 524 anys després.
Un proverbi jueu assegura que l’espasa va aparèixer en aquest món a causa del retard de la justícia, i en conseqüència lògica, quan apareix la justícia retrocedeix l’espasa. Així ha estat amb aquest gest de l’Església catòlica, el profund simbolisme del qual s’assenta en tres virtuts transcendents: la reparació d’un acte injust, el missatge de la concòrdia espiritual i el triomf de la tolerància per sobre de l’arrogància, la prepotència i el poder. Tants segles després, un gest de generositat catòlica repara una mica l’immens dolor que, en nom de la creu, es va infligir al poble jueu.
Com tot acte bo tendeix a multiplicar-se, la Fundació Raoul Wallenberg –fundació que es concentra a premiar “els salvadors”, tant de vides humanes, com de patrimoni cultural– ha concedit la seva medalla d’honor a l’arquebisbe Corrado, una alta distinció que mai, abans, no havia recaigut en un representant de l’Església catòlica. Es tanca així un cercle de bons actes i belles intencions que envia un missatge revolucionari en temps de desconcert, confrontació i desencís: els déus són un instrument per al bé quan es miren a la cara i se somriuen. I el seu missatge espiritual només pot colpir quan es basa en la justícia. A Palerm s’acaba de reparar una maldat històrica. Amb això, la creu catòlica i la Maguen David s’han donat la mà i han recordat l’essencial: no hi ha Déu possible en la intolerància.