La dona està sobrevalorada
Quan un home respectable fa el ridícul, no se n’adona. Entre altres coses, perquè els altres li diran, com a màxim, que el seu és un punt de vista particular, fins i tot polèmic, no exempt de certa raó. I en el pitjor dels casos, a sobre l’aplaudiran perquè ja era hora que algú s’atrevís a publicar el que ningú no gosava publicar. La setmana passada, Javier Marías posava en dubte la qualitat literària de Gloria Fuertes per carregar, en realitat, contra aquell feminisme que reivindica allò que ell considera sobrevalorat. Tractava les dones com a un col·lectiu minoritari discriminat, i no com si integràssim la meitat de la població. I qüestionava que, aquelles que han destacat en algun àmbit, hagin estat silenciades al llarg de la història. Deia que glorificar segons quines autores provoca més mal que benefici.
Així ha aconseguit que es parli d’ell
Si de petita no hagués llegit Gloria Fuertes, segurament mai no hauria llegit Javier Marías
(toca un tema sensible, i les xarxes trauran fum), donant la raó a Darwin que, com recorda Jackie Fleming a El problema de las mujeres (Anagrama), ja decretava la inferioritat intel·lectual i de talent que, en comparació amb ells, nosaltres patim. Tothom sap, perquè ho hem estudiat a l’escola, que Darwin i Marías són genis. En una demostració de mariasplaining (Marías explains things to me), ell afegia en aquell article una llista d’escriptores que cal llegir, perquè sap el que és bo. Totes mortes, no fos cas que alguna li fes la competència. I vaig pensar: escolta, idò potser és veritat que estam en igualtat de condicions. Jo també faré una llista d’autors que valen la pena, segons aquells atributs que els mascles destaquen tan positivament.
Les sigles MILF responen a mother I’d like to fuck. Farem un WILF, perquè, a més, writer no té gènere. La meva llista l’encapçalaria Karl Ove Knausgård, que dimarts va ser a Barcelona. Alberto Olmos (no confondre amb Albert Om) equipara la seva obra a les redaccions que elaboren les senyores als tallers d’escriptura. De fet, si Knausgård fos dona, la seva obra es titllaria de literatura femenina. El segon a la meva llista seria David Benioff, guionista de Joc de Trons. Després anirien, no ho sé, Richard Ford, Ray Loriga, Andrés Barba. Tots vius, perquè m’agrada la literatura viva, encara que els motius d’aquesta selecció siguin uns altres.
Calcant les paraules de l’autor de Todas las almas, “estem sofrint una campanya orquestrada segons la qual” Javier Marías és un grandíssim escriptor “a qui ens hem de prendre molt seriosament. Francament, em resulta impossible subscriure aquest mandat”. Conec la seva obra molt millor que ell coneix la de Gloria Fuertes. De fet, si de petita no hagués llegit Fuertes, segurament mai no hauria llegit Marías. Per això em considero prou acreditada per concloure que està sobrevalorat. Vaja. Una asseveració així només funciona si qui la dictamina és un home respectable. Si no, sona ridícul.