Una allau va sepultar Alberto Zerain i Mariano Galván al Nanga Parbat
L’helicòpter que va sobrevolar ahir el vuit mil descarta que hi hagi supervivents
“Es descarta la possibilitat de supervivents”. Amb aquesta frase els portaveus d’Alberto Zerain, desaparegut juntament amb el seu company de cordada, Mariano Galván, al Nanga Parbat, cim de 8.126 metres del Pakistan, confirmaven ahir al matí els pitjors presagis, la certesa que una allau els havia sepultat.
En uns temps caracteritzats per una inquietant frivolitat a la muntanya, Zerain, que a l’agost hagués complert 56 anys, i Galván, de 37, han perdut la vida a l’embarcar-se en un dels projectes més exigents de l’alpinisme actual, el Nanga Parbat per la via Mazeno, una aresta d’onze quilòmetres que separa els vessants de Diamir i Rupal d’aquest vuit mil, trufat per vuit pics de 7.000 metres. Una ruta que, segons diuen els experts, una vegada t’hi endinses és pràcticament impossible fer marxa enrere.
Les alarmes van saltar diumenge, quan l’escalador romanès Alex Gavan manifestava inquietud al veure que no tornaven al camp base, on els esperava. “Quan van entrar a l’aresta van estar diversos dies parats pel mal temps, així que van decidir no culminar-la i descendir pel coll Mazeno, que enllaça directament amb el campament base de Diamir, una baixada complicada però l’única viable. Això ens va dir Alberto divendres; dissabte perdem la comunicació amb ells, i diumenge, Alex, al veure que no arribaven ens va manifestar la seva preocupació”, explica un amic que ha participat des de Vitòria en la coordinació del rescat i que prefereix mantenir-se en l’anonimat.
Zerain va realitzar l’última trucada pel telèfon satèl·lit divendres; dissabte a les 0.57 (hora espanyola, tres més al Pakistan) va activar el dispositiu de geolocalització Racetracker, a una altura de 5.800 metres, fet que va permetre saber la ruta que van seguir fins que es va apagar definitivament, a un quart i cinc d’onze de la nit. A les 6.14 h l’aparell indicava que estaven a 6.275 metres però el següent senyal no es va produir fins una hora després, quan normalment ho feia cada deu minuts, i 150 metres més a baix. “Suposem que durant l’hora que va deixar d’emetre el Racetracker estava de cap per avall, és a dir, no estava orientat cap al cel i per tant no podia captar el senyal dels satèl·lits”, considerava Josep Añols, de Racetracker.
L’helicòpter d’exèrcit del Pakistan, amb Gavan a bord, va sobrevolar ahir tota l’aresta Mazeno diverses vegades i es va centrar en aquesta última posició marcada pel Racetracker, que Zerain portava habitualment enganxat a la motxilla. “Allà es va trobar una placa de neu despresa que acabava formant una allau”. Aquest descobriment tancava una setmana d’incertesa amb un desenllaç fatal.
Tant Zerain, que deixa dona i dos fills, de 23 i 21 anys, com Galván eren experimentats muntanyencs amb un llarg currículum de vuit mils. L’alabès en sumava deu, l’últim, l’Annapurna, coronat aquesta primavera. L’argentí, de professió guia d’alta muntanya, set. Galván arribava al Nanga Parbat des del Nepal, on havia passat les últimes setmanes acompanyant una clienta en l’intent de trepitjar el Lhotse, un cim que ja havia assolit, igual que l’Everest, sense l’ajuda d’oxigen embotellat. “Alberto i Mariano es van conèixer al Broad Peak fa dos anys. Alberto era allà amb Juanito (Oiarzabal), van congeniar i posteriorment
Els dos escaladors eren experimentats muntanyencs amb un llarg currículum de vuit mils conquerits
van ser al Dhaulagiri i al Manaslu”, indiquen les mateixes fonts. El repte més exigent de la parella era assolir el cim del Nanga Parbat per l’aresta Mazeno, un itinerari que fins al moment només han aconseguit culminar Rick Allen i Sandy Allan, el 2012. Altres noms il·lustres ho van provar sense èxit: Jean Troillet, Doug Scott o Louis Audouber.
“Era un excel·lent company de cordada, a més d’una gran persona. Jo sempre deia que si tornava a anar a un vuit mil repetiria amb ell. Era molt fort i prudent, li agradava pujar molt ràpid al considerar que a més velocitat més seguretat”, afegeix.
En la coneguda com “la muntanya assassina” per les vides que s’ha emportat, també Zerain i Galván han enterrat els seus somnis.