El senyor Wang busca casa
Un matí amb un desconfiat inversor xinès de visita exprés a la ciutat per aconseguir una propietat de més de 500.000 euros
El senyor Wang se’n penedeix i s’amaga del fotògraf a la terrassa d’un habitatge a la venda en els primers números de l’avinguda Diagonal. De sobte li fa por que aparèixer en un diari pugui perjudicar els seus negocis. Ell sabrà... El senyor Wang està molt interessat en fer-se, a Barcelona, amb un habitatge d’almenys mig milió d’euros que li permeti aconseguir el permís de residència per moure’s sense problemes per la Unió Europea. Als xinesos no els agrada gens que ningú pugui intuir el seu pròxim moviment, sobretot en el món dels negocis. “Digui als periodistes que no hi posin el meu nom –li diu en el seu idioma a Congoian Liu Wu, la comercial de la immobiliària Sweet Home Spain, que mira d’ensenyar-li el pis de la Diagonal, i que també fa de traductora–; digui’ls que jo els ho explico tot, però que hi posin senyor Wang i que la meva cara no hi surti”. Wang és el cognom més comú a la Xina.
“Jo l’hi dic, però surti de la terrassa, sisplau... Fixi’s en els acabats, que tot és nou, que el pis no necessita cap reforma, que està a punt per entrar-hi a viure i la platja és aquí al costat!”. La piscina comunitària amb prou feines li va cridar l’atenció, almenys no tant com els flamants ascensors amb capacitat per a vuit persones. En aquests moments, la voracitat constructiva a la Xina és tan desmesurada que els edificis més recents envelleixen a tota velocitat. El senyor Wang ve de Shenzhen, una ciutat del sud-est xinès de més de deu milions d’ànimes. Durant uns quants mil·lennis Shenzhen no va ser més que un poble de pescadors, però durant les últimes dècades s’ha convertit en un dels nuclis urbans amb un creixement més ràpid del planeta. És al costat de Hong Kong. A Shenzhen ara tot és molt trepidant. El senyor Wang va fer una petita fortuna a la borsa després d’invertir els beneficis que va obtenir en diverses operacions de compra i venda de petroli. Als xinesos els agrada cada vegada més invertir en borsa. Cada vegada més gent s’hi atreveix.
“Sí, ja vaig ser a Barcelona –recorda el senyor Wang, relaxantse fora de l’abast del fotògraf– una vegada amb la meva dona i els meus fills, un parell de dies, en un gira que vam fer per diverses ciutats europees. El menjar ens va agradar molt! A Alemanya s’hi menja molt malament”. En aquesta ocasió ha vingut sol en una visita exprés de tot just cinc dies destinada principalment a comprar un pis. “Poder-se moure per tots els països europeus sempre resulta molt convenient. Multiplica les possibilitats de lleure i de negoci. A mi m’interessa comprar un pis a Barcelona bàsicament com a inversió. Així que el compri el poso de lloguer. Si vinc de visita a Barcelona em quedaré en un hotel. Potser, més endavant, no ho sé, si la meva dona i els meus fills ho volen, potser vivim una
“A mi m’interessa el permís; si vinc de visita a Barcelona em quedaré en un hotel”
“Tot és nou; el pis no necessita cap reforma; està a punt per entrar-hi a viure”
temporada aquí. A la immobiliària em van dir que aquí la sanitat i l’educació són molt bones”, agrega sense gaire entusiasme.
En realitat al senyor Wang li agradaria estar veient pisos de Nova York, però la seva petita fortuna no és suficient. Aquesta mateixa operació, a l’altre costat de l’Atlàntic, li suposaria gastar-se com a mínim un milió de dòlars. Ha de conformar-se amb Barcelona. “Als xinesos Espanya els continua semblant una lloc molt llunyà i desconegut, encara que ofereix bones oportunitats de negoci –intervé Changyu Bao, un dels responsables de la immobiliària Sweet Home Spain, el cap de la comercial–. En realitat continuen preferint els Estats Units, Canadà, Austràlia... L’Ajuntament hauria de donar-me una medalla de reconeixement! Ningú no ven Barcelona com jo. Estic tot el dia promocionant-la!”.