La reforma d’una finca descobreix les restes d’un convent al Raval
Les carmelites calçades van aixecar una seu al segle XVII, però al XIX ja estava en ruïnes i va ser enderrocada
És el que passa amb les ciutats mil·lenàries: la història se superposa; quan penetres el terra apareixen vestigis d’altres temps. Arran del projecte de rehabilitació d’una finca al carrer Hospital han aparegut restes de l’antic convent de les carmelites calçades, definitivament desaparegut de la geografia barcelonina el 1858.
Passejant avui per l’heterogeni Raval, és difícil imaginar-se que aquesta va ser, en temps pretèrits, una terra de monestirs, convents i hospitals. El Raval quedava fora de la muralla fins a l’època medieval, en què les fortificacions van oferir seguretat als seus habitants. I hi van proliferar les institucions religioses. La Boqueria va ser un convent, igual que el Liceu. Una mica més enllà es va aixecar l’hospital de la Santa Creu.
Al mateix carrer que l’hospital, una mica més cap a on ara hi ha la rambla del Raval, es va ubicar un altre convent, de les carmelites calçades, que és el que ara ha sortit a la llum. El mes de març passat es van iniciar intervencions arqueològiques davant el projecte de remodelació de la finca que ocupa el número 101 del carrer Hospital, i han aflorat part d’un dipòsit, les vores de pedra d’una de les portes, restes dels murs i dels fonaments, així com un desguàs, segons la informació del Servei d’Arqueologia de Barcelona.
La veritat és que no va ser un dels convents principals de la ciutat, la qual cosa es pot veure per la seva mida, que es contempla al mapa dels Quarterons de Garriga i Roca. La seva història està documentada, i va ser breu. A mitjans del segle XVII, l’orde va comprar unes finques al carrer Hospital, a fi d’aixecar un complex conventual. Va ser inaugurat el 1649, encara que l’església no estava conclosa i no es va poder consagrar fins al 1674. El 1830, el temple estava en ruïna i el 1858 va ser enderrocat. El 1869, l’Estat va expropiar la finca per vendre-la en subhasta pública. En els anys següents, els edificis religiosos van donar pas als habitatges.
La seva relativa importància dins del teixit urbà dona idea que l’església del convent no tenia claustre, argumenta Josep Pujades, responsable d’intervencions arqueològiques del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Tampoc no es coneix que d’aquest enclavament depenguessin altres propietats, com era habitual. A més, si s’observa els Quarterons de Garriga i Roca, es dedueix que l’edifici allotjava poques religioses, perquè no hi ha gaires estances. Potser el més transcendent era l’hort, que ocupava bona part de la finca, en la part posterior, després de l’església, a què s’accedia per un pati des del carrer Hospital, al costat del qual hi havia les dependències conventuals.
Al segle XIX, el convent de les carmelites calçades va desaparèixer de la trama urbana. Al seu lloc, i segurament aprofitant part dels seus fonaments i els seus murs, van aparèixer edificis d’habitatges, desconeguts perquè no hi ha plànols detallats de l’època. Ara, una reforma urbanística el torna a la memòria ciutadana. Els treballs arqueològics continuaran els mesos vinents, a fi d’aprofundir en el coneixement d’aquell Raval en el qual proliferaven els convents en llocs on ara hi ha mercats o teatres. És el destí de les ciutats mil·lenàries: el lloc roman, però la seva història canvia.
No va ser mai un dels convents principals de la ciutat: l’hort era el que era més gran
L’Estat va subhastar la finca el 1869, que es va transformar en habitatges urbans