D’on va sortir la matèria que va fer explosió al ‘big bang’?
El big bang no és una explosió a l’espai, sinó una expansió del mateix espai. Una explosió té un centre a partir del qual la matèria es dispersa dins d’un espai. En canvi, a la teoria del big bang és el mateix espai el que es dispersa, i no des d’un punt en particular sinó a tot arreu i cap a totes les direccions.
És contradictori preguntarse on estava abans la matèria, perquè per definició el big
bang és el començament de l’espai i del temps. Encara que sigui difícil d’imaginar, de moment és el model teòric que millor s’ajusta a moltes evidències observacionals, com l’expansió de l’univers o la radiació de fons còsmic.
Però, si abans del big bang no hi havia res, com pot sortir alguna cosa del no-res? Si extrapolem la física que coneixem a aquell moment, es dedueix que la densitat i la temperatura havien de ser infinites, la qual cosa no sembla gaire possible, així que creiem que les lleis de la física que coneixem deixen de ser vàlides molt a prop del
big bang. Per això els encarregats d’imaginar-s’ho són el departament creatiu de la física: els teòrics. I els teòrics ens diuen una cosa que sembla molt poc intuïtiva: fins i tot el buit (el no-res) té una energia i són les fluctuacions –o petits canvis aleatoris– en aquesta energia les que molt probablement van acabar generant la matèria.
En efecte, la física quàntica permet que es creï alguna cosa del no-res, sempre que duri poc temps. És el que diu el famós principi d’incertesa de Heisenberg. La inflació, una expansió exponencial de l’univers que es creu que va tenir lloc gairebé immediatament després del big bang, seria l’ingredient addicional que va permetre que aquelles fluctuacions es mantinguessin fins a crear per gravetat les galàxies i cúmuls que veiem avui dia.