Acord per al Canal Olímpic

Les administracions van aconseguir arribar a un acord i deixar clares les competències de cadascuna molt abans que ho fessin les dues grans televisions públiques de Catalunya, TVE i TV3. A només 23 dies de la cerimònia d’inauguració dels Jocs, La Vanguardia anunciava una entesa que permetria la creació del Canal Olímpic, un canal televisiu dedicat a les retransmissions olímpiques que va emetre a través del senyal del Canal 33 i va portar l’actualitat olímpica de manera ininterrompuda al públic català i en català amb professionals d’ambdós canals.

La firma de l’acord, celebrada en aquestes pàgines pel desaparegut Josep Maria Baget, va arribar després que TVE, titular del senyal, oferís a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió les imatges a canvi d’una compensació econòmica que des de Sant Joan Despí es va considerar desmesurada. TV3 no podia ser, en cap cas, com un canal estranger a Barcelona, adquirint els drets i assumint la seva part de producció pròpia. Així que des dels poders públics es va exigir un enteniment finalment facilitat per Antoni Traveria, cap de comunicació de TVE a Sant Cugat, i Tatxo Benet, director d’Esports de TV3, com explicava un dia abans de la seva presentació el suplement especial que La Vanguardia dedicava als Jocs.

D’aquesta manera, el públic català va poder disposar de dos canals específics sobre Barcelona’92: La 2 de TVE, que va portar els Jocs a tot Espanya; i el Canal Olímpic, amb els logos de TVE i TV3, amb producció i comercialització d’espais pròpia. La iniciativa va ser un èxit. TVE es va encarregar de les connexions a l’exterior i TV3 del plató i la redistribució del senyal. En el record del teleespectador queda la unió en pantalla de coneguts professionals de totes dues televisions.