El creador de l’ós Paddington
Quines paradoxes de la vida. Bond, James Bond, és un dels personatges més britànics que li passen a un pel cap. I per la mateixa època en què Ian Fleming el creava, un altre Bond, el molt més real Michael, va idear una altra de les icones del país, l’osset Paddington, que, curiosament, no és anglès sinó emigrant peruà.
Poc es podria imaginar Michael Bond que la seva estimada criatura, aquell tendre osset amb abric, gorra, botes de pluja i nom d’estació de ferrocarril vendria més de 35 milions de llibres, es traduiria a 40 idiomes –inclòs el llatí–, tindria una estàtua commemorativa a la seva estació i seria el souvenir estrella de Londres, amb el logo del metro o la reproducció del Big Ben. El mateix Bond va admetre que se sorprenia cada vegada que li arribava una nova traducció, ja que Paddington era un personatge pensat per al públic britànic.
Tot va començar amb un regal de Nadal, un peluix, idea d’última hora que Bond va comprar per a la seva dona. El 1958 el va convertir en personatge de conte. Li va aportar un passat, aquella “fosca selva del Perú” de la qual provenia, i el va fer arribar a Londres. L’acollia una família londinenca que el va trobar a l’estació que li dona nom.
A aquell primer llibre, Un ós anomenat Paddington el seguirien una vintena més, gràcies a l’afició a inflar-se de melmelada i a ficar-se en problemes del seu protagonista, que li van fer viure tota mena d’aventures. A més, s’han fet dues sèries de televisió i fa un parell d’anys va passar a protagonitzar una pel·lícula, la segona part de la qual s’estrenarà a final d’any. Precisament, la notícia de la mort del seu creador, dimarts passat, va coincidir amb el dia final del rodatge.
Bond era càmera de televisió a la BBC, però es va aficionar a escriure mentre servia en l’exèrcit a Egipte durant la Segona Guerra Mundial.
Aquell ninot de peluix que va comprar per a la seva dona li va inspirar el personatge que el faria ric. Explicava que a l’inici va pensar en els nens refugiats que havia vist sortir de Londres fugint de la guerra, sense família i amb un cartellet al coll, una imatge que el va commoure profundament. Per això va pensar que emocionaria si el seu protagonista arribava de l’estranger amb un cartell que digués: “sisplau, cuidin-se d’aquest ós”.
Lamentablement, Bond va haver de veure en els últims anys com la seva creació es convertia en l’eix d’un debat polític absurd. Els partidaris
El personatge, convertit en una icona britànica, va ser tema de debat en el Brexit per ser un emigrant
del Brexit el van utilitzar per recordar la part positiva de l’emigració. Paddington havia entrat de manera il·legal i tot i això parlava ja perfectament anglès –ensenyat per un explorador que va anar al Perú–, i s’havia integrat molt bé gràcies al bon cor d’una família benestant i partidària del multiculturalisme.
Malgrat que el 2008, per celebrar el 50è aniversari, Bond va escriure una història on l’estatus d’emigrant posava a Paddington en un compromís, el nou debat polític no li va agradar gens. L’escriptor no va voler extrapolar el que no deixava de ser un conte per a nens.
Bond va crear altres personatges: contes protagonitzats per un cobai anomenat Olga da Polga i una sèrie d’intriga per a adults, amb un detectiu francès. Però res equiparable a l’èxit mundial de Paddington.