Macron anuncia una reducció d’un terç del nombre de diputats
El president francès promet una reforma de les institucions en el termini d’un any
Emmanuel Macron va pronunciar ahir el seu primer discurs presidencial i ho va fer al palau de Versalles, on va reunir tots els diputats i senadors (a excepció dels 50 de l’esquerra radical que van boicotejar l’acte), als quals va anunciar que, entre altres reformes, pensava reduir precisament el nombre de parlamentaris.
Refundar la V República, creada pel general De Gaulle el 1958, mitjançant una reforma institucional en profunditat que s’emprendrà ràpidament, en un any, i farà ús del referèndum si fos necessari.
Aquest va ser l’esperit fonamental del primer discurs presidencial d’Emmanuel Macron, pronunciat davant les dues cambres, Assemblea Nacional i Senat, reunides en congrés al palau de Versalles.
Per l’estil, la tonalitat, general i filosòfica, va semblar el discurs d’un president dels Estats Units, tret d’en el diagnòstic sobre la situació a França, que més aviat va recordar la perestroika. “Posar fi a la República ineficaç” i “el nostre sistema esclerotitzat”, són coses que no diria mai un president dels EUA, però totes les altres coses recordaven aquells “estats de la unió”, encara que amb menys aplaudiments: només en dues ocasions i només al final amb els assistents dempeus.
Gairebé tots els anuncis de Macron van ser ja formulats durant la campanya electoral, però va confirmar el seu propòsit d’una ràpida i enèrgica transformació: reducció d’un terç del nombre de diputats i senadors, amb una Assemblea Nacional de 380 diputats i un Senat de 214; introducció d’una dosi de proporcionalitat en el sistema electoral francès, que en aquesta legislatura gairebé ha eliminat de les institucions el 40% del vot emès; acceleració de la feina parlamentària (“menys legislar i més controlar”); potenciar el paper del Consell Econòmic, Social i Mediambiental, un òrgan consultiu, com a “cambra de futur”; supressió de la Cort de Justícia de la República, un tribunal especial per a ministres. Tot això en un any, i si fos necessari podria ser sotmès a referèndum.
I entre els conceptes, també moltes coses sentides en la campanya presidencial: “república contractual”, “simplificació”, “eficàcia”, “alliberar les energies i alhora protegir”. Una novetat en matèria de descentralització: “conjurar les pors de la centralització jacobina”, va dir, esmentant la necessitat de “pactes girondins”. I entre una cosa i una altra, molta lírica: “Les forces adverses són al cap de cadascun de nosaltres”.
El propòsit és ambiciós: donar una nova vida a la V República i les seves institucions, utilitzant els poders que aquesta confereix al president. I tot això anunciat a Versalles per un president de 39 anys que en una ocasió va dir que els francesos continuen orfes del rei decapitat. Hi ha un aire del primer Sarkozy, el dels anys 2007 i 2008. El president vol que aquest discurs de l’“estat de la República”, se celebri cada any.
Els conceptes: “Llibertat forta”, “sistema esclerotitzat”, “reformes en profunditat”
Tot, des de l’elecció del lloc, fins a la tonalitat va ser objecte d’implacable crítica, fins i tot abans que el discurs fos pronunciat. Dos dels diaris més macronistes, Libération i Le Monde, titulen amb suggeriments bonapartistes: “Macron instal·la un poder sense compartir”, diu el primer. “Manupiter” (per Manuel i Júpiter) a Versalles: Presidència sense compartir”, coincidia el segon. Tot i això, Macron no ha sinó fet ús d’una prerrogativa presidencial.
El seu discurs va ser general, “difús”, el van criticar els qui la vigília l’acusaven d’“humiliar” el seu primer ministre, Édouard Philippe, que avui presentarà el seu programa de govern a l’Assemblea Nacional, per restar-li protagonisme. En realitat cadascun farà el seu paper: un les directrius, l’altre el programa. Però el detall diu molt d’aquesta barreja d’aprensió cap al poder total amb majoria absoluta, expectació i fragilitat que traspua el macronisme. El mateix Macron s’hi va referir.
“Si reformo el dret laboral, diran que vull adaptar França als dictats de Brussel·les i la cruesa de la mundialització, si es tracta de reduir el dèficit ens acusaran de qüestionar el model social, si es vol sortir de l’estat d’urgència (al novembre) diran que deixem el país indefens davant el terrorisme i que ataquem les llibertats”. Una línia defensiva en el mateix principi del camí.
El president sap que té davant una societat vigilant que rarament dona xecs en blanc. A l’Assemblea Nacional, els seus primers moviments han estat inequívocs: els principals càrrecs de responsabilitat, les funcions clau en l’aparell de la Cambra i la presidència de sis de les vuit comissions, han estat per a gent del seu partit, un veritable corró.
L’oposició no li ha donat, no ja cent dies, sinó ni tan sols un mes. Cinquanta diputats i senadors, sobre un total de 990, no van anar ahir al discurs de Versalles. Comunistes, els insubmisos de JeanLuc Mélenchon –que va qualificar el discurs presidencial de “dissertació digna d’un agent de comerç”– i alguns centristes.
“Hem assistit al discurs d’un telepredicador i sortim sense saber més dels seus plans del que sabíem quan hem entrat”, va dir la ultradretana Marine Le Pen.
A la plaça de la República de París, es van concentrar unes 2.000 persones per criticar les presses presidencials per aprovar les reformes socials que ja havien estat anunciades. “No reconeixem a aquest president el dret de destruir el Codi del Treball sense discussió”. “Macron ens submergeix en els (primers) anys de Sarkozy, però de forma més aguda, hi ha fascinació en l’ambient”, escriu el comentarista Hubert Huertas del portal Mediapart.
Una majoria (56%) es declara pessimista sobre el futur del país en l’últim sondeig de l’institut Ifop. Els optimistes han baixat vuit punts, de 52% a 44%, des de l’endemà de la seva victòria.
Divendres el president va tenir una altra relliscada quan va dir que a les estacions es troba “gent d’èxit i gent que no és res”, guanyadors i perdedors. Als francesos cal “desintoxicar-los del proteccionisme estatal”, va dir ahir. “Protegir els més febles no és transformar-los en menors incapaços”, va sentenciar. Alliberar i protegir amb austeritat i decrets estivals.
L’oposició, 50 diputats, va boicotejar el discurs i es va manifestar al carrer entre polèmiques