La Fiscalia demana d’elevar a deu anys la pena d’Urdangarin
L’exduc va ser condemnat a sis anys i tres mesos per l’Audiència Provincial de Palma
La Fiscalia del Tribunal Suprem va presentar ahir un recurs de cassació contra la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Palma sobre el cas Nóos. En el recurs es demana un increment de la condemna d’Iñaki Urdangarin fins a deu anys, tres anys i set mesos més.
La Fiscalia del Tribunal Suprem (TS) no està d’acord amb la sentència dictada per l’Audiència de Palma sobre el cas Nóos. Per això ahir va presentar un recurs de cassació que preveu un enduriment general de les penes acordades aleshores.
Per a Iñaki Urdangarin, en concret, se sol·licita que la condemna s’elevi com a màxim fins als 10 anys de presó. La infanta Cristina ja va ser absolta dels delictes de frau fiscal, dels quals únicament l’acusava el sindicat Manos Limpias, i no està afectada pel recurs.
L’escrit de la fiscal encarregada del cas, María Ángeles Garrido, va donar peu a diverses hipòtesis, cosa que va provocar que al llarg de la jornada es formulessin tota mena d’especulacions sobre la condemna resultant. La Fiscalia va arribar a emetre diverses informacions que van obligar els mitjans a publicar successius desmentiments i correccions. L’última va ser la que ho va deixar tot en un màxim de 10 anys de presó.
Prèviament s’havia interpretat que la petició es podia reduir a una condemna de quatre anys. Quan es va intentar corregir aquesta lectura, el segon intent de precisar les conseqüències pràctiques de l’escrit, d’acord amb la qualificació dels delictes i els exercicis de mètrica penal, va deixar els càlculs en 14 anys i 6 mesos.
A Palma, Urdangarin va ser condemnat a 6 anys i 3 mesos. La hipòtesi que la petició de pena final fos 8 anys superior a la imposada aleshores va provocar en la Fiscalia tanta o més alarma que la interpretació que es demanava una rebaixa de la condemna. Aleshores es va imposar la necessitat de sortir al pas del galimaties generat per precisar l’abast dels plantejaments binaris formulats al Suprem.
Llavors la Fiscalia va donar a conèixer un comunicat en què afirmava que, “en vista de l’equivocada informació” sobre les penes demanades per a Urdangarin, es fa oportú precisar alguns extrems”, per concloure que, “com a conseqüència de l’estimació dels motius del recurs, i en el cas d’aquest senyor, la pena de presó es veuria incrementada en 3 anys i 7 mesos”. Per tant, amb aquest peculiar comunicat quedava definitivament establert que la condemna demanada per a Urdangarin era d’“un màxim de 10 anys de presó”.
En tot cas, la comptabilitat penal definitiva no altera substancialment la descripció que la Fiscalia sempre ha fet de la conducta d’Urdangarin. L’estratègia canviant o vacil·lant del ministeri públic se centra en la qualificació dels fets. A Palma, el fiscal encarregat del cas, Pedro Horrach, va demanar una condemna de 19 anys, gairebé el doble de la que ara sol·licita la fiscal del Suprem.
Sobre els fets, la fiscal del Suprem María Ángeles Garrido entén que l’exduc de Palma i el seu soci, Diego Torres, “van crear una trama delictiva, proposant les contractacions il·lícites i pressionant perquè se celebressin, i van ser ells els que van obtenir el benefici econòmic derivat, en detriment de les arques públiques”.
Un dels factors que porten a demanar més pena per a Urdangarin és que la Fiscalia creu que se li ha d’aplicar un tipus agreujat pels convenis firmats a les Balears. També considera delictius altres convenis subscrits a València sobre els quals la decissió de Palma va ser absolutòria per a diversos intervinents. El recurs planteja, així mateix, una elevació de pena per a Diego Torres i per a l’expresident de les Balears, Jaume Matas, entre altres processats. La Fiscalia no va proporcionar la corresponent interpretació autèntica pel que fa a aquests últims, de manera que tot càlcul, en vista de la qualificació jurídica dels fets, constitueix un voluntarista exercici de mètrica penal. En aquests termes, la pena demanada per a Torres podria ser de 16 anys i 10 mesos –va ser condemnat a Palma a 8 anys i 8 mesos–, malgrat que altres càlculs la deixen en 12 anys i 4 mesos. La de Matas podria arribar, al seu torn, als 7 anys i 9 mesos, quan la que se li va imposar a la primera sentència va ser de 3 anys i 8 mesos.