L’humà cíborg, una nova subespècie
La tecnologia es fusionarà amb el cos per trencar molts límits, augura Warwick
Kevin Warwick, referent mundial en la investigació de la intel·ligència artificial, conegut com el Capità Cíborg, recorda amb naturalitat com li van implantar un xip a l’avantbraç per poder controlar el braç articulat d’un robot, cosa que el va convertir en el primer cíborg de la història. Aquell braç metàl·lic imitava els seus propis moviments, guiat pels estímuls del seu cervell. El professor Warwick va ser el protagonista ahir de la trobada organitzada pel BBVA i La Vanguardia a Esade per debatre sobre la intel·ligència artificial. Una primera advertència, inquietant: “Si voleu viure sense cap xip implantat al cos, sapigueu que hi haurà humans superiors que controlaran la tecnologia amb el cervell. Sí, espanta”.
Els cirurgians van implantar més tard un xip al braç de la dona del professor per demostrar que es podien connectar els estímuls cerebrals de dos humans a través de tecnologia. “Tècnicament ja és possible connectar la consciència de dos humans; es podria provar a la pràctica si podem compartir la nostra consciència d’alguna manera. Tenim tecnologia per vincular dos cervells”, afegeix Warwick, professor emèrit a les universitats de Reading i Coventry (Anglaterra), expert en sistemes biomèdics, robòtica i cíborgs.
Amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial s’està obrint un univers enorme, escenari en què alguns experts ja apunten a l’aparició d’una nova subespècie, l’humà cíborg. El professor Warwick no ha deixat que els cirurgians li implantin xips i elèctrodes al cervell per fer cap joc ni convertir-se en un personatge mediàtic. El seu objectiu és demostrar que la tecnologia ja està posant a l’abast de la humanitat la fusió entre l’home i la màquina, amb computadores que han començat a provar que poden pensar i actuar com si fossin persones.
“Sí, les màquines poden pensar com els humans”, assegura qui ha ideat l’anomenat test de Turing per intentar distingir entre un ésser humà i un ordinador a partir de respostes a preguntes obertes. Ahir Warwick va posar a provar l’auditori i va demostrar que sovint les diferències ja són imperceptibles. La finalitat: posar a prova la capacitat de comunicar-se de les computadores, fonamental per desenvolupar la robòtica en àmbits com l’assistència domèstica.
En el tractament de determinades patologies, gràcies a l’estimulació neurològica amb implants electrònics, els automòbils autònoms i la comunicació entre humans i robots, la intel·ligència artificial està fent avenços fins fa ben poc impensables. “L’estimulació profunda del cervell s’utilitza sobretot per a la malaltia de Parkinson, s’està utilitzant a poc a poc per a l’epilèpsia i ocasionalment per a la depressió”, resumeix poc després de mostrar un vídeo amb l’experiment realitzat amb un malalt de parkinson que gràcies als estímuls elèctrics enviats al seu cervell, previs implants, controla momentàniament el tremolor i fins i tot aconsegueix caminar amb certa autonomia, gairebé com si fos ciència-ficció.
Si l’estimulació electrònica del cervell ja és possible, per què encara no s’ha posat en pràctica a gran escala? “Malauradament es podria aplicar a persones que millorarien, però no podem. Les regles ètiques i socials no avancen tan ràpid com la ciència. És molt difícil de fer aquest tipus
“Hi haurà humans superiors que controlaran la tecnologia amb el cervell”, avisa
d’experiments amb persones, perquè per implantar els elèctrodes hi ha d’haver una aprovació ètica”.
La intel·ligència artificial aplicada a l’organisme humà no només servirà per ser més intel·ligents o tenir més memòria, també permetrà prolongar l’esperança de vida. “La clau és al cervell, perquè hi ha malalties que afecten parts del cos que poden no ser necessàries, però el cervell és el que realment compta. Si pots fer que el cervell continuï viu sense el cos, aleshores s’obren possibilitats perquè puguis ser immortal. La majoria de gent mor per malalties en altres parts del cos, no del cervell. Podríem replicar les parts del cos, però no és possible fer-ho demà”, adverteix.
A partir de la seva pròpia experiència assegura que la por davant la implantació de tecnologia en l’organisme humà no està justificada. “Fins que no proves un implant no saps com funcionarà realment. Quan implantes un elèctrode al cervell no saps com respondrà, si ho farà correctament o no. Només amb l’experimentació pots saber com funcionarà”, explica. Fins ara la seva experiència ha estat satisfactòria. “Amb els implants en el sistema nerviós o el cervell, el cos reacciona fent bones connexions i protegint-lo, al contrari que si ho fessis en altres parts, en què posaria una barrera protectora com a mecanisme de defensa. Estic molt a favor d’aquesta invasió: a mi em van implantar cent elèctrodes al cervell”, diu, tranquil·litzador.
“Tinc moltes ganes que em posin més implants”, comenta poc abans d’acomiadar-se. “Penso que d’aquí deu o vint anys es duran a terme implants que ens faran molt més intel·ligents”, pronostica. L’investigador britànic, però, avisa. “El progrés dependrà de la societat, de l’ètica. Pot ser demà o podem trigar cent anys. Als anys noranta es va avançar molt, però actualment estem sent més conservadors. El més sorprenent és que els hackers estan investigant més que el món acadèmic”, alerta.
Tot i que el relat de Werwick és un fulgurant i suggerent viatge al futur, l’investigador és conscient que haurà de passar molt de temps abans que els cíborgs es facin realitat, en bona mesura per les limitacions autoimposades. “Si ens asseguéssim a fer-ho i decidíssim replicar una persona, en deu o quinze anys es podria fer realitat, però ningú no ho vol fer. La majoria de màquines es construeixen per fer una cosa específica i no per copiar un humà”, rebla.
“D’aquí deu i vint anys es duran a terme implants que ens faran molt més intel·ligents”, preveu l’investigador