Montoro veu factible abaixar l’impost de la renda el 2018

El ministre preveu incloure en els comptes una millora del sou dels funcionaris

Pràcticament 1.500 milions d’euros. És el que augmentarà finalment el sostre de despesa no financer del 2018, aprovat ahir pel Consell de Ministres. Aquest primer pas en l’elaboració dels pressupostos generals de l’Estat per a l’any vinent suposa un increment de l’1,3% respecte a aquest 2017. Prou marge, segons el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per donar cabuda a la baixada de l’IRPF que reclama el seu soci d’investidura, Ciutadans. “Aquí hi cap”, va assegurar Montoro, amb referència al marc que constitueix el nou sostre de despesa.

Després que ahir mateix el PSOE confirmés el rebuig del sostre de despesa proposat pel Govern, la balança s’inclina necessàriament cap a les formacions amb les quals el PP va tirar endavant els comptes d’aquest any. Per això, el responsable d’Hisenda va reconèixer que estan “treballant” sobre com aplicar una rebaixa en l’impost sobre la renda. El partit d’Albert Rivera ha quantificat aquesta nova baixada en uns 2.000 milions. Tot i això, fonts d’Hisenda van considerar precipitat quantificar un eventual canvi en l’IRPF. “Estem identificant les condicions i les premisses; podem arribar a un acord amb els partits que van donar suport als pressupostos generals de l’Estat”, va assenyalar Montoro.

El ministre d’Hisenda va defensar a més que aquest límit sobre els comptes de l’Administració central del 2018 també permet aplicar una nova millora en el salari dels empleats públics, que se sumaria a la pujada de l’1% aprovat per a aquest any. Montoro va evitar oferir una xifra concreta i ho va traslladar a la negociació que mantindran amb els sindicats més representatius del sector públic. El també ministre de Funció Pública va proposar que l’acord amb els representants sindicals no se circumscrigui al 2018 i arribi fins al final de la legislatura. Ahir, CSIF va avançar que Hisenda negocia amb els sindicats una oferta d’ocupació de l’administració general de l’Estat de 8.000 places per a aquest any. L’organització sindical va afegir que busquen un acord “que permeti establir una clàusula de revisió salarial i un increment gradual de les retribucions en tres-quatre anys”.

Montoro va destacar que era el primer increment del sostre de despesa des de fa anys –no creixia des del 2014– i el va qualificar de “creixement moderat”, compatible amb el compliment dels objectius d’estabilitat i que permetrà a Espanya abandonar el procediment per dèficit excessiu. El responsable d’Hisenda va confirmar, d’altra banda, que el repartiment del 2,2% de dèficit es manté en 0,7% per a l’Estat, 0,3% les autonomies i 1,2% la Seguretat Social. Els objectius d’estabilitat es debatran al Congrés dels Diputats el proper 11 de juliol i seran la primera prova sobre els suports amb què compta l’Executiu.

L’inici de l’elaboració dels comptes del 2018 també comporta una revisió del quadre macroeconòmic. Tal com havien avançat des del gabinet de Rajoy, el Govern millora la seva previsió per a aquest any fins al 3% (tres dècimes més) i fins al 2,6% per al 2018 (una dècima més). A més, preveuen que el PIB creixi al 2,5% i el 2,4% els dos anys següents. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va insistir en la necessària prudència de les estimacions governamentals, mentre va donar per descomptant una nova revisió a l’alça del creixement econòmic. L’empenta de l’activitat, va destacar Guindos, té a veure amb la millora de les estimacions de les exportacions de béns i serveis. Segons els càlculs del Govern, es dispararan fins al 6,5% aquest 2017 i l’any que ve encara creixeran amb força, al 4,7%. “Al costat de la inversió, les exportacions són la variable més dinàmica”, va assenyalar.

El ministre d’Economia també va posar el focus en la millora de la previsió sobre l’ocupació en l’horitzó dels propers tres anys. Així, va explicar que la recuperació de la gran quantitat de llocs de treball destruïts durant la crisi econòmica s’haurà produït a finals del 2020, quan estimen que la taxa d’atur, segons l’EPA, haurà caigut fins a l’11,1% (una dècima per sobre de la revisió anterior). A més esperen acabar el 2018 amb 3,4 milions d’aturats i per sota de 3 milions a finals del 2019. “Ja hem recuperat el nivell de renda”, va resumir, però caldrà esperar tres anys més perquè el mercat laboral torni a nivells anteriors a la recessió.

A L’ALÇA EL 2017 I EL 2018 Amb el repunt de les exportacions, esperen que el PIB creixi al 3% i 2,6%, respectivament

NEGOCIACIÓ

Hisenda busca un acord plurianual amb els sindicats dels empleats públics