Juny canicular
El Servei Meteorològic de Catalunya ha qualificat el mes de juny, el més calorós des de l’any 2003, com un període termomètricament molt càlid a tot el territori a excepció de zones del litoral i punts del prelitoral, de la depressió central i del Prepirineu, on ha estat un mes considerat càlid.
Catalunya ha viscut el juny més calorós des del 2003, segons el Servei Meteorològic. El període s’ha de qualificar de termomètricament molt càlid a Catalunya, a excepció de zones del litoral i punts del prelitoral, de la Depressió Central i del Prepirineu on el mes ha estat càlid. El juny ha estat sec en gran part del territori i molt sec en zones del litoral i prelitoral, mentre que ha estat molt plujós a la Terra Alta i plujós en punts de la plana de Lleida, Baix Empordà, litoral Central, Prepirineu occidental, Pirineu central, nord de la Val d’Aran i plana interior gironina. L’episodi de calor intensa va ser del 10 al 26 de juny, amb valors de temperatura màxima que durant diverses jornades es van situar entre els 35°C i els 40°C en bona part de l’interior i entre els 30°C i 35°C a la franja litoral i a les valls del Pirineu.
Aquestes anomalies tèrmiques van ser fruit de la dorsal anticiclònica i la massa d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica que va afectar Catalunya durant aquell període del 10 al 26, quan la temperatura es va mantenir clarament per sobre dels valors normals per l’època durant més de dues setmanes. El fet més destacat de la calorada va ser que l’arribada de la massa d’aire molt càlid va tenir lloc la primera quinzena de juny, i cal remarcar especialment la persistència.
Les condicions meteorològiques del mes que hem deixat enrere han estat marcades per una dorsal anticiclònica persistent en els nivells mitjans de la troposfera acompanyada d’una massa d’aire càlid que ha afectat, especialment, els nivells baixos. D’una banda, els primers dies del mes (entre els dies 1 i 5) van venir marcats per un flux zonal en altura (vents de l’oest) que va provocar el pas de dos sistemes frontals amb precipitació puntualment intensa i una temperatura baixa. D’altra banda, el pas d’una pertorbació a finals de juny va provocar un descens tèrmic i tempestes gairebé generals. Durant la part central del mes, tot i la dorsal anticiclònica, puntualment hi va haver incursions d’aire relativament fred en altura, cosa que va provocar tempestes al terç nord.
El 4 de juny en quatre de les 138 estacions de la xarxa XEMA amb més de deu anys de dades es va registrar la temperatura màxima més baixa de la seva sèrie. Són estacions de la Noguera i el Segrià. La massa d’aire no va ser excepcionalment freda (el dia 4 al migdia el radiosondatge de Barcelona va registrar 11,2°C, i la matinada del dia 5, 9,2°C, quan la mitjana d’aquesta època és d’uns 12°C - 13°C), però l’abundant nuvolositat i la precipitació que hi va haver durant les hores centrals del dia a ponent van impedir l’escalfament diürn en superfície.