Programes de govern
L’augment del sostre de despesa aprovat pel Consell de Ministres; i els plans de reforma exposats pel president de França als diputats i senadors.
EN un Consell de Ministres extraordinari celebrat ahir el Govern central va aprovar el sostre de despesa pública per al 2018. Es tracta del pas previ per començar a elaborar el projecte de pressupostos generals de l’Estat de l’any que ve. Això succeeix pràcticament just quan acaben d’entrar en vigor els del 2017. Amb aquesta celeritat en la tramitació dels comptes públics per al proper any, presumiblement, es normalitzarà la gestió pressupostària pública, després de les pròrrogues i retards a què últimament havia obligat la inestabilitat política. Aquest compliment dels terminis és important per a la bona marxa del país.
Malgrat que el PSOE ja ha manifestat la voluntat de votar en contra del sostre de despesa proposat pel Govern espanyol, a diferència del que va fer anteriorment, el ministre d’Hisenda ha expressat el seu convenciment que podrà tirar endavant els comptes públics del 2018 amb els mateixos suports polítics que ha tingut per aprovar els pressupostos generals de l’Estat del 2017. D’entrada la votació en el Congrés sobre el sostre de despesa es farà dimarts vinent. La seva aprovació serà un altre pas clau per reforçar la confiança en la bona marxa que registra l’economia espanyola, amb independència que en el transcurs dels debats parlamentaris posteriors es puguin incloure mesures que millorin les propostes governamentals inicials.
Precisament la bona marxa de l’economia espanyola, que tant aquest any com el pròxim creixerà per sobre de les previsions, fa possible que el 2018 es pugui incrementar per primera vegada el sostre de despesa després de quatre anys de descensos i, així mateix, avançar en la reducció del dèficit públic.
L’augment del sostre de despesa pública fixat pel Govern central suposa gastar 1.497 milions més el 2018, l’1,3% més respecte al pressupost d’aquest any, fins als 119.834 milions d’euros. Aquesta quantitat, segons el parer del ministre d’Hisenda, ofereix marge de negociació amb les demandes dels grups polítics que en principi han de votar-hi a favor.
El principal escull està en la negociació amb Ciutadans, que exigeix que el Govern espanyol es comprometi a rebaixar l’impost sobre la renda per tornar als ciutadans els esforços que van fer durant la crisi, una proposta que inicialment el ministre d’Hisenda no veia de bon ull, ja que podria dificultar la quadratura de l’objectiu de dèficit públic. En aquest sentit, després de reduir-se fins al 3,1% del producte interior brut (PIB) aquest any, una fita que es veu perfectament possible, el repte és rebaixar-lo fins al 2,2% el pròxim i, d’aquesta manera, treure Espanya del procediment de dèficit excessiu en el qual porta immersa des del 2009.
Aquest 2,2% de dèficit públic s’hauria de repartir entre el 0,7% per a l’Estat, l’1,2% per a la Seguretat Social, el 0,3% per a les comunitats autònomes i el 0% per als ajuntaments. El deute públic del conjunt de l’Estat, encara molt elevat, hauria de quedar en el 98,8% del PIB. Val a dir que el sanejament progressiu dels comptes públics espanyols, ara ja sense retallades i amb augment de la despesa, és fonamental per garantir la continuïtat de l’intens ritme del creixement econòmic i de l’ocupació. El creixement previst per al 2018 serà del 2,6%, després del 3% que s’assolirà aquest any, amb una creació de mig milió de nous llocs de treball més, encara que fins al 2020 no es recuperarà tota l’ocupació perduda durant la crisi.