Autoritat o debilitat

Hi ha actes d’autoritat que no sempre són el que semblen. És el cas del fulminant cessament del conseller Baiget, que ha estat desposseït del seu càrrec al Govern per opinar que el referèndum de l’1 d’octubre s’assemblarà al 9-N perquè la pressió de l’Estat impedirà que se celebri amb totes les garanties (una cosa que, d’altra banda, subscriuen uns quants consellers més i bona part de la segona línia de càrrecs de l’Executiu català). A primera vista, Puigdemont ha llançat un avís: aquí no es mou ningú. Fins i tot col·loca Santi Vila al seu lloc, en un maquiavèl·lic gest per tenir lligat curt un conseller que ha fet gala de moderació quan el president reclama justament el contrari. Però, en el fons, Puigdemont ha fet un flac favor al seu partit.

La CUP va exigir la dimissió de Baiget i l’hi van servir amb safata (com al seu dia li va oferir la d’Artur Mas). Ahir ERC va actuar en públic amb prudència, tot i que és evident que la destitució d’un conseller del PDECat proporciona als republicans una pàtina d’independentistes insubornables davant els dubtosos exconvergents. Aquesta destitució contribueix a apuntalar aquesta tesi. Per si això fos poc, la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, havia defensat el conseller en roda de premsa poques hores abans.

A sobre, la destitució deixa Baiget com el primer traïdor a la causa quan en realitat el conseller era dels que estaven disposats a arribar fins al final. Hi ha cops de puny a la taula que, per pretesament ferms, deixen debilitats al descobert.