Catalunya infraroja
El Govern d’Espanya treballa amb la hipòtesi que l’independentisme està baixant a Catalunya. A Moncloa tenen les seves enquestes i estan convençuts que la temperatura separatista disminueix lentament. La termografia governamental diu el següent: el nucli militant està més reescalfat que mai, però la difusa perifèria del moviment d’opinió sobiranista, més pragmàtica, més utilitarista, menys sentimentalitzada, més híbrida, amb més cognoms d’origen no català, s’està refredant. Encara que les xarxes socials emetin una forta radiació infraroja, l’independentisme està perdent amplitud social. Aquest és el diagnòstic de Madrid.
Les declaracions del conseller Jordi Baiget al diari El Punt
Avui, expressant amb veritable sinceritat la seva preocupació davant la capacitat coercitiva de l’Estat –“Jo puc aguantar anar a la presó, però no si van contra el meu patrimoni. He de pensar en la meva família...”–, van provocar ahir un forat a la capa tèrmica del Govern català. Una vistosa taca entre blava i violeta –senyal de refredament– a la taula rodona de la sala Tarradellas del Palau de la Generalitat.
Els dubtes de Baiget, compartits en privat per altres membres del Govern i per no pocs alts càrrecs de la Generalitat, eren perillosos per a l’actual fase d’injecció del coet 1-O.
Carles Puigdemont, verbós, ardent i determinat, va destituir ahir a la nit Baiget i va deixar de color de rosa Marta Pascal, coordinadora general del PDECat, que al migdia donava per feta la continuïtat del conseller hamletià, en un clar missatge de complicitat amb els sectors moderats. L’autoritat de Pascal al PDECat és una de les claus importants dels propers mesos.
Substitueix Jordi Baiget l’intuïtiu Santi Vila, home de sofisticat cromatisme fosforescent. Vila s’il·lumina en sobiranista quan l’ambient s’enfosqueix i adopta tons més freds quan la coral independentista s’esvera.
El nucli està reescalfat, això sembla evident. I el Govern d’Espanya afegeix que la perifèria sobiranista s’està refredant. Així ho veu i així necessita veure-ho.
L’enquesta publicada aquest cap de setmana per La Vanguardia ofereix alguns contrastos més. Es confirma la varietat cromàtica de la societat catalana. Un 54% diu que aniria a votar en la convocatòria unilateral de l’1 d’octubre, però un 58% preferiria una consulta pactada amb l’Estat. Un 71% vol que se sotmeti a referèndum la independència (quatre punts menys que en l’enquesta d’abril), però el 57% creu que la millor solució seria una reforma o reinterpretació de la Constitució. Un 42% votaria sí a la independència, però només un 11,9% (el doble que a l’abril) creu que la secessió es produirà.
S’observa en l’enquesta un fort desig de protesta, per damunt del contradictori encreuament de temperatures i tonalitats. L’oficialisme espanyol està en hores baixes després dels últims escàndols a Madrid –subratllats per la moció de censura de Podem– i de la seva clamorosa derrota en les primàries del PSOE. Un vent antigovernamental recorre tot Espanya, i Catalunya sempre ha estat un gran condensador de la protesta política.
L’1 d’octubre podria convertir-se en un monumental acte de protesta contra el quietisme violaci del Govern Rajoy.
Hi ha temperatures molt diferents a Catalunya, però creix el desig de protesta davant el quietisme de Rajoy