Orgull sobiranista i canons d’espuma festiva
Els polítics han assumit la celebració de l’Orgull Gai amb el zel de les empreses, que saben que l’alegria afavoreix les ganes de comprar. Retransmesa per La Sexta i Tele Madrid, la presència de Manuela Carmena i Cristina Cifuentes presidint la festa situa qualsevol dissidència a l’infern de la intolerància. Però, encara que cada any es repeteix l’escena, no veig quina relació hi ha entre la celebració de la llibertat sexual i el canons d’escuma de les carrosses, que converteixen l’asfalt en una pista de gel multiplicadora de fractures.
A Catalunya, mentrestant, vam aprofitar el diumenge per esmorzar infusió d’enquesta a
La Vanguardia .A La Vanguardia li passa com al Barça amb la Intercontinental: si fa una enquesta negativa per l’independentisme, representa la pitjor elit botiflera. Si l’enquesta retrata la consolidació de la causa del referèndum, en canvi, la Intercontinental és la pera i la credibilitat del diari, absoluta. Del tsunami de dades se’n conclou que el Govern de Rajoy haurà d’inhabilitar una part significativa de votants del PP, delerosos de participar en el referèndum encara que sigui per votar no. Seria la confirmació definitiva de la complexitat quàntica del problema, que aquests dies ha sumat aportacions pintoresques: Deep Purple tocant Els segadors o el president Puigdemont afirmant que fan por i més por que faran. També va fer un joc de paraules de columnista, “arnes i urnes”, per descriure el contrast entre els dolents (covards, vells, salvatges) i els bons (nobles, rics, cultes, lliures). L’arna té una existència de corc i suscita entre els mortals una repugnància tan humana que empeny a perseguir-les amb una espardenya o un llançaflames. L’urna, en canvi, provoca situacions incòmodes, com ara que una empresa acusada de no complir els requisits del concurs es defensi afirmant que qui no els compleix és el client. No totes les notícies són pintoresques: al Canet Rock, gran èxit del ball de la independència, una coreografia que es distancia dels principis postcolombins de la hispanitat del perreo reggaetònic. Per executar-la en condicions, val més prendre’s abans unes quantes cerveses com les de l’anunci. Per cert: em sorprèn que la Fiscalia no hagi intervingut per considerar que l’afirmació de l’anunci de Damm segons la qual l’únic que pots fer quan l’àncora d’una barca s’enroca és tallar la corda connecta amb el corpus subversiu de metàfores marineres independentistes. Més afirmacions interpretables: l’estimat Josep Cuní es va acomiadar de 8TV amb una amargor elegant, melòdica i italiana, i unes últimes paraules que són un monument a l’humor (negre) intel·ligent: “No oblidin que el millor encara ha d’arribar”.
Em sorprèn que la Fiscalia no hagi intervingut l’anunci de cervesa