“A la intel·ligència artificial li falta el sentit comú”
Encara que s’ha avançat força, hi ha obstacles encara difícils de superar
Jo soc a la cuina de la recerca, puc aportar-hi realisme i precaució. La meva visió està tocant de peus a terra, evitant les exageracions que sentim últimament”. Així es va presentar ahir, davant l’auditori del Fòrum Esade, Ramon López de Mántaras, investigador del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) i una de les veus europees més autoritzades en la matèria. Una constatació il·lusionant davant l’atenta mirada del seu col·lega Kevin Warwick: “Últimament s’estan fent grans progressos gràcies a la computació d’altes prestacions, amb accés, a més, a una gran quantitat de dades”.
És un escenari propici en el qual és necessari, no obstant això, prendre algunes precaucions i desmuntar falsos mites. “Actualment podem fer meravelles amb la intel·ligència artificial? No, perquè hi ha moltes limitacions, desafiaments tècnics i problemes per resoldre”, adverteix aquest doctor en física i informàtica català. Per a l’investigador, en el centre del problema hi ha un concepte tan fàcil de comprendre per a un humà com difícil de copsar per a una màquina. “La paraula clau és sentit comú, perquè a la intel·ligència artificial el que li falta és adquirir sentit comú i raonar a partir d’aquest sentit comú”, destaca. Un desafiament majúscul per a computadores pensants, com ho és també per a molts Homo sapiens sapiens.
A l’auditori va començar a sonar música clàssica, carregada d’emoció. “Si no els aviso, podríem pensar que un humà està interpretant aquesta partitura. Vam crear un software que generés música i que ho fes amb expressivitat, desviant-se de la partitura, afegint-hi el seu estil. Uns investigadors també van aconseguir que una impressora 3D pintés un quadre com si fos Rembrandt; els entesos en art van dir que va ser com si el pintor hagués ressuscitat... Coses del màrqueting”, diu. Èxits, però també molts fracassos.
“La intel·ligència artificial té molta capacitat d’aprenentatge, perquè imita, però és poc robusta. Són sistemes molt específics, que treballen bé les coses concretes per a què estan programats, com jugar als escacs, però per poder passar a la versatilitat, a la generalització, necessitem dotar les màquines de sentit comú”, insisteix López de Mántaras, després de posar com a mals exemples el Google Translate quan es tracta de traduir llenguatge oral o la poca agilitat dels sistemes de reconeixement de veu. “Al món real la presa de decisions és molt complexa perquè es realitza sobre incerteses, sobre informacions incompletes”, va afegir abans d’advertir tres grans amenaces de la intel·ligència artificial: “Privacitat, autonomia de les màquines i atur”.