Estònia obre la primera ambaixada digital per protegir les seves dades
El país bàltic guarda a Luxemburg una còpia de seguretat de la seva administració
Definida pel Banc Mundial com “el més semblant a una societat digital”, la petita república exsoviètica d’Estònia és un país model en aprofitament de les tecnologies de la comunicació i la informació, però alhora és el més dependent de la ciberseguretat del planeta.
Tota l’administració pública estoniana està digitalitzada. Ja no hi ha ja registres en paper. “En el nostre cas, si perdem els arxius digitals estem acabats com a país. No tenim registres de paper”, va explicar divendres passat Siim Sikkut, cap d’informació del Govern estonià. “Tenim molts sistemes de seguretat, però les coses a Estònia, com en qualsevol lloc, poden fallar”, va comentar a un grup de corresponsals europeus.
El país bàltic ha portat més lluny que ningú les preguntes que es fa tothom sobre ciberseguretat. actualitzar les respostes a aquests interrogants.
El Govern va concloure que amb les còpies de seguretat que hi ha dins del país i a les seves més de 30 ambaixades al món no n’hi hauria prou per assegurar la continuïtat del sistema en cas d’una gran crisi. En un país on el 98% de les transaccions bancàries es fan digitalment i gairebé totes es firmen amb el DNI electrònic, el sistema ha d’estar permanentment disponible amb altes garanties de privacitat. “En cas que hi hagi una crisi a Estònia, és clau que els serveis d’autenticació i autorització digital continuïn operatius”, afirma el Govern.
“La conclusió va ser que és necessari tenir una última còpia de seguretat fora de les nostres fronteres”, explica Sikkut. Col·locar els continguts en mans d’una empresa privada especialitzada en serveis del núvol digital, com Google o Amazon, no era una opció. El país no tindria ple control sobre les dades. L’alternativa va ser desenvolupar el seu propi sistema juntament amb Microsoft. El projecte va fructificar el 20 de juny passat amb la firma d’un acord amb el Govern de Luxemburg per obrir en el seu territori una ambaixada digital, un centre de dades d’alta seguretat reservat, dins de les instal·lacions del Govern de Luxemburg, on es guardaran dades crítiques per a Estònia (el cens, el cadastre, el sistema de pagaments, el sistema de pensions...). Per què Luxemburg? “Vam escollir aquest país per una qüestió d’infraestructures i perquè tenim molt bones relacions bilaterals. Espero que en el futur hi hagi altres països que obrin les seves pròpies ambaixades de dades”, afirma el primer ministre d’Estònia, Jüri Ratas.
La localització física dels servidors és secreta. Igual que amb les ambaixades tradicionals, l’interior dels seus murs es respecta com si fos el seu propi territori i el país d’acollida no té dret a traspassarlos, només ho poden fer representants autoritzats del govern estonià. El que Estònia planteja és aplicar al món cibernètic i als centres de dades la protecció que la Convenció de Viena dona a les ambaixades tradicionals.
El projecte d’obrir una ambaixada digital és més que una innovació tecnològica. “La idea és que si passa qualsevol cosa, Estònia pot continuar funcionant com a Estat encara que no disposi de les seves facilitats físiques aquí. El govern o el Parlament podrien continuar prenent decisions des de qualsevol lloc”, planteja Sikkut, obert a considerar emergències com una invasió o un cop d’Estat. Si hagués existit al segle XX, durant els 50 anys que el país –fundat el 1918– va estar dominat per l’URSS, diu, “es podria haver format un govern virtual a l’exili”. Amb visió de negoci, Estònia està construint espai virtual per a ambaixades de dades d’altres països.
Aquesta petita república és “el que més s’assembla a una societat digital” i no té registres en paper