Alliberat després de passar onze dies segrestat i sedat
Els Mossos i la Policia van crear un grup de treball conjunt quan la víctima, veïna de Lloret, va ser traslladada a un zulo a Toledo
D’entrada, una premissa. A Espanya a la gent normal, per molts diners que tingui, no se la segresta. I els raptes i extorsions, que n’hi ha, i cada vegada més, es produeixen entre protagonistes de l’anomenada mala vida. L’últim ostatge alliberat per un equip conjunt de mossos d’esquadra i policies nacionals respon precisament a aquest patró.
La víctima, un ciutadà d’origen serbocroat, nacionalitzat holandès i veí de Lloret de Mar, tornava a casa seva l’11 de juny passat quan va ser assaltat a punta de pistola per diversos individus que van aconseguir acostar-se-li utilitzant armilles falses de policies.
Li van pegar, li van embenar els ulls, el van obligar a empassar-se un parell de pastilles amb efecte narcotitzant i el van ficar al maleter d’un vehicle. L’ home recorda que va estar circulant unes tres hores. Va intentar mantenir-se despert per no perdre el sentit de l’orientació.
Amb els ulls tapats, li van lligar les mans amb brides i el van tancar en un primer zulo on va estar diversos dies. La víctima va estar lligada els onze dies que va durar el segrest. Després va explicar que li van pegar amb una tovallola, per no deixar marques ni blaus. Les vegades que es va negar a menjar, per evitar empassar-se la medicació que l’adormia, els capturadors li van subministrar els narcòtics punxats directament a la vena.
La seva dona no va trigar a rebre la trucada del segrestador. Demanava un milió i mig d’euros. Només si l’entorn d’aquest tipus de víctimes conun sidera que podrà enfrontar-se al grup de raptors, o que té capacitat econòmica per pagar el rescat amb garanties, afronta la gestió d’un segrest sense trucar a la policia. No era el cas. La dona va tenir por i ho va denunciar als Mossos d’Esquadra.
Va començar la negociació. Converses molt complicades. Peticions de proves de vida per garantir que l’ostatge continuava viu i guanyar temps. Guanyar tot el temps possible fins que la unitat central de segrestos dels Mossos va ubicar la víctima fora de Catalunya, en una zona per determinar entre Toledo i Madrid.
No era moment de perdre temps. Estava en joc la vida d’un home i, pel to dels segrestadors, es tractava d’un grup de professionals. Les amenaces de matar l’ostatge anaven de debò.
Es va crear un grup de treball integrat per policies nacionals i mossos. Van treballar colze a colze com si es tractés d’un grup d’investigadors d’una mateixa unitat. Diversos mossos es van traslladar a Madrid. Van aconseguir que els segrestadors acordessin un lloc i un dia per fer l’intercanvi de rescat per ostatge.
En aquell moment, la policia ja havia identificat el cotxe d’un dels segrestadors a la localitat toledana de Casarrubios del Monte i localitzat habitatge sospitós. El dia pactat, els investigadors van presenciar com els raptors intentaven introduir l’ostatge en una furgoneta, assegut en una cadira de rodes d’hospital. Van precipitar l’operació, van alliberar la víctima i van detenir quatre segrestadors. Un cinquè va aconseguir fugir i va ser detingut l’endemà.
El líder de la banda és un jove romanès, estudiant de cinquè de Medicina, en pràctiques en un hospital públic de Madrid, on va robar la cadira de rodes i els narcòtics. Feia temps que la Policia Nacional li seguia la pista. Meticulós i precís, s’havia especialitzat a robar mercaderia a narcotraficants.
La víctima tornava de la platja quan va ser segrestat. Portava a la butxaca 6.000 euros en efectiu i un rellotge d’or que no ha estat recuperat. És un vell especialista en l’anominada estafa del Rip Deal, que consisteix a simular gran solvència en la compra de cases o articles de luxe i posar com a condició la necessitat de canviar bitllets de 500 euros (falsos) per d’altres de menys valor.
L’ostatge, per qui demanaven 1,5 milions d’euros, és un estafador, i el seu segrestador, un estudiant de Medicina