Sortir d’un grup de WhatsApp
Quan es va despertar el grup de WhatsApp encara era allà. No recorda en quin moment l’hi van afegir. Alguns dels membres del grup de WhatsApp tenen nom i cognoms en el seu mòbil. Pocs. Dins d’aquesta minoria, a un parell potser els podria posar cara, però la majoria són només nou xifres per a ell. Això ja espanta una mica. Hi va haver un temps que el seu gran desig era ser feliç. Avui es conformaria a poder sortir d’un grup de WhatsApp. Concretament d’aquell grup de WhatsApp.
El grup de WhatsApp que quan es desperta continua allà és un ens enèrgic, dinàmic i incansable. A algun dels seus membres sempre n’hi passa alguna, reivindica qualsevol cosa, rescata de l’oblit algun record que, pel que sembla, és comú. Sempre que fa plans de sortir-ne es diu que no consta que ningú n’hagi marxat mai abans que ell. Reconeix que està paralitzat decidint el millor moment, que seria exactament qual els altres no s’adonessin de la fuga. Ha arribat a l’extrem de posar-se el despertador de matinada per perpetrar la fugida mentre els altres dormen. Tots menys una tal Prats, que és insomne o un robot o les dues coses alhora. Però si marxa de matinada, quan pels volts de les set es comença a dir bon dia s’adonaran que s’ha escapat. Apareixerà la delació en cursiva: en Carlos ha sortit del grup. No li hauria d’importar, però li importa. Potser s’ofendran. I el començaran a insultar. O l’administrador el tornarà a afegir perquè puguin linxar-lo entre tots com una banda de carrer. Tem la tal Prats –sempre ella, ànima d’escarcellera perversa– i un tal
Ha arribat a l’extrem de posar-se el despertador de matinada per perpetrar la fugida mentre els altres dormen
620***52*, que se sulfura a la mínima i llança les emoticones amb precisió i maldat.
De vegades es diu que no surt del grup de WhatsApp per no ferir sentiments. O per por que tinguin una impressió equivocada d’ell. Que es pensin que s’ha tornat arrogant ara que escriu a La Vanguardia. Va estar a punt de fer-ho per Nadal, però li va semblar que no eren dates. I al maig, però un del grup va tenir un accident de moto i tots l’animaven i no volia que semblés que ell es desentenia de la seva recuperació. L’altre dia va estar gairebé a punt, però algú va col·locar una foto burlant-se d’Albert Rivera i la seva fugida es podria interpretar com que votava en taronja. També dies després, quan en 68*962*** va parlar de les urnes per votar. No voldria que creguessin que ell no era demòcrata. O que ho era. Ja no ho recorda.
Silenciat, el grup il·lumina amb espasmes elèctrics la pantalla de l’Android. Pengen acudits que no fan gràcia, vídeos de caigudes, i comparteixen records, opinions, cançons, dietes i menús. Es tiren floretes i s’adulen. Tots s’animen. Sembla que s’estimen de debò. Ha de reconèixer que de vegades es veu com un desagraït. Intervenir. Ahir a la nit algú va recordar l’imminent concert dels Stones i va llançar cinc cors, cadascun d’un color, i avui, quan s’ha llevat, el grup de WhatsApp encara era allà, però a ell l’han bloquejat. Sense cap motiu. S’hauria de sentir bé.