Cinc falsos mites de la fecunditat
La incorporació de la dona al món laboral no frena la natalitat, però l’atur sí
Espanya té un problema demogràfic greu. Fa anys que el té, però és ara quan s’ha incorporat a l’agenda política, més per qüestions econòmiques (qui pagarà les pensions en el futur?, com se sostindrà l’Estat de benestar en un país de població passiva?) que per saber com serà l’Espanya que ara es forja. Una prova d’aquesta preocupació política és la comissió especial sobre l’evolució demogràfica a Espanya que es fa al Parlament i que reuneix en les sessions experts que, entre altres qüestions, estan desmuntant nombrosos mites sobre fecunditat que, a força de repetir-se, s’ancoren en la realitat i impedeixen un diagnòstic precís. A Espanya el nivell de fecunditat és dels més baixos del món. Només hi ha 25 països que tinguin menys d’1,5 fills per dona; a Espanya, 1,3.
Entre aquests experts hi ha la investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Teresa Castro, que tant en aquesta comissió com en una intervenció recent en un seminari sobre fecunditat a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), va desmuntar alguns d’aquests mites.
La feina és la clau. Moltes vegades, per no dir gairebé sempre, s’atribueix la participació de la dona al món laboral com un dels obstacles per a la maternitat. Tot i això, els estudis desmenteixen que això sigui així. Al contrari, és la falta de feina el que impedeix a una dona prendre la decisió de tenir un fill. De fet, segons les dades d’Eurostat, a Espanya les dones amb feina tenen el doble de fecunditat que les dones que no en tenen, cosa que no passa en tots els països. Per exemple, a Alemanya les aturades són més fecundes. La investigadora del CSIC insisteix que l’atur és el primer obstacle de la baixa fecunditat a Espanya.
Els nous models familiars. Tampoc no és cert que el canvi familiar que s’ha registrat les últimes dècades sigui la causa del descens de la fecunditat. Els estudis que s’han fet revelen que “neixen més fills fora del matrimoni, on hi ha més divorci, on hi ha més parelles de fet”, assenyala Castro. “La diversitat familiar no arriba necessàriament a taxes de fecunditat baixes”, indica.
Societats riques. Castro, doctora en Sociologia per la Universitat de Wisconsin-Madison i que va treballar a la Divisió de Població de les Nacions Unides, creu que la fecunditat ultrabaixa d’Espanya (lowest-low fertility o fecunditat menor a 1,3, concentrada actualment a l’Europa del sud: Espanya, Portugal, Itàlia, Grècia, Xipre i Bòsnia) no és conseqüència inevitable del desenvolupament econòmic “perquè hi ha països bastant més avançats, del tipus dels nòrdics, on és més alta.
Els joves són egoistes. La falta de feina, l’emancipació tardana (més del 80% dels menors de 30 anys no poden marxar de casa dels pares; a Espanya l’edat mitjana se situa en els 29 anys, mentre que a Europa és de 26) i la inestabilitat, la falta d’ajuts públics són causes més que suficients per endarrerir la maternitat. Perquè, insisteix Teresa Castro, no tenir feina és un dels principals obstacles per tenir un fill. “Les persones no són menors d’edat, i si no tenen fills és perquè són responsables, perquè no poden, perquè amb prou feines poden sostenir-se a elles mateixes. És per responsabilitat, no per egoisme o hedonisme”.
Cosa de dones. La mitjana d’edat per tenir fills a Espanya se situa en 30 anys per a les dones i en 34 per als homes. I la fertilitat afecta tant les unes com els altres: “La fecunditat no és només cosa de dones”, assenyala Castro. Segons els estudis, el 20% de les dones no tenen fills; d’aquest total, entre un 5% o un 6% no en tenen per decisió pròpia, i la resta perquè posposa la decisió. A partir dels 35 anys, els nivells de fertilitat d’homes i dones disminueixen.