El Bulli i el Mibu, al teatre
‘El tigre de Yuzu’ porta al Mercat la trobada d’Adrià i Ishida que va canviar les seves cuines
Fa 15 anys Ferran Adrià i el xef de cuina tradicional kaiseki Hiroyoshi Ishida van tenir una trobada al Japó que va canviar les seves trajectòries. Les ànimes de les cuines del Bulli de Roses i el Mibu de Tòquio es van conèixer i es van influir mútuament. Fins al punt que Ishida va acabar portant al Bulli, durant tota una setmana, la cuina –taules i olles incloses– del seu restaurant de Tòquio. I aquell llampec que encara dura ja s’ha traslladat a un documental, a un manga i, ara, al teatre. Fins demà es pot veure al Mercat de les Flors, dins la programació del festival Grec, El tigre de Yuzu . És un espectacle amb actors catalans i japonesos apadrinat per Adrià i Ishida, que ahir el van presentar al restaurant Tickets. El muntatge parla, diu el productor, Roger Zanuy, “de la trobada com a espurna de la creativitat, de la superació personal i del diàleg entre dues persones i cultures, i també entre present i futur”.
Zanuy recorda que la història que narren comença l’any 2002, quan Adrià és convidat al Japó a fer unes conferències i el seu amfitrió el vol impressionar i el porta al Mibu, un restaurant al centre de Tòquio que només té dues taules i només atén vuit persones: “Ishida fa un tipus de cuina que és el punt contrari del cercle cromàtic que treballa El Bulli. Si El Bulli és R+D, jugar amb els sentits, Ishida fa una cuina molt senzilla d’elaboració però amb un relat molt important al darrere. Basa els plats en històries que parlen de llegendes, d’història del Japó. Ferran queda impressionat i convida Ishida al Bulli, i Ishida queda al·lucinat i quan torna a Tòquio els clients li diuen que en la seva cuina hi ha alguna cosa que ha canviat, que ha rejovenit. Està tan agraït que decideix anar a Roses a cuinar per als clients d’El Bulli”.
Adrià recorda que va anar amb els seus companys d’El Bulli al Japó el 2002 i “aquell fet és una icona brutal al món de la gastronomia, perquè és la primera vegada que de manera important la cultura gastronòmica occidental dialoga amb el Japó. No havia passat mai. A Europa, el Japó era sushi i sashimi. I és un altre món: si el poses en el teu, tot canvia. La cuina del Japó va ser un xoc: fan lectures molt poètiques que aquí no fem. Vam trigar, però cap al 2008 o el 2009 aquesta ànima del Japó entra a El Bulli. En els últims quatre anys d’El Bulli hi ha l’ànima del Japó”. De fet, Adrià assegura que la gastronomia japonesa és la més important del món, i aconsella qui vulgui idees en qualsevol àmbit que vagi al Japó. “Per mi és la benzina que tinc en el tema creatiu per als pròxims 30 anys. És una sort quan ja en sumes 35 de carrera”.
Ishida –que ha arribat a Barcelona acompanyat de la seva esposa, Tomiko, i d’una bona part dels seus clients, gairebé 40, que ahir pensaven anar a l’estrena amb els seus quimonos– diu que, quan va conèixer la cuina d’Adrià, va quedar “sorprès”. “No havia vist mai una cosa així. Era un somni, una fantasia. Em va influir molt, i va marcar un abans i un després. La cuina japonesa tradicional té moltes regles i limitacions. Gràcies a la trobada, en vaig sortir. Vaig aprendre molt amb tu, Ferran, sobretot la personalitat, que és molt important en la cuina. Som humans, i per oferir una cosa fantàstica hem de ser atractius com a persones. Em vaig enamorar de la teva personalitat”.
El director del muntatge, Roger Julià, explica que la trobada entre Adrià i Ishida s’ha portat a escena com si ara estiguessin gravant el documental que aleshores es va fer de tot el viatge, i per això utilitzen càmeres i música en viu i projeccions. L’obra, conclou, passa per “restaurants, aeroports, temples, espais íntims... I fins i tot pels seus somnis, però no va de cuina. Va sobre la recerca de la felicitat, l’ikigai, la raó de ser: què estic fent al món i si faig el que vull fer i com ho vull fer”.
Ferran Adrià diu que la seva trobada amb la cuina japonesa li ha donat benzina creativa per a 30 anys