Veus per al futur
Intèrpret: Benjamin Appl, baríton Lloc i data: claustredelmonestir de Sant Daniel, Girona (27/VI/17). Dues veus molt sensibles i molt joves que segurament aviat ocuparan llocs destacats. El baríton alemany Benjamin Appl ho va deixar clar amb una versió suggeridora de Die schöne Müllerin, de Schubert, en l’obertura d’aquestes ja destacades Nits per a gent sensible. El dia 2 també hi va haver molt públic que va anar a la catedral a escoltar el tenor belga Van Mechelen, que destaca amb un timbre formidable per a l’obra de Bach, malgrat que en la propina va deixar clar que l’òpera barroca francesa d’aquella època també és un bon terreny. Els festivals també tenen aquesta funció: donar a conèixer. I va ser un gust gaudir de la naturalitat –encara jove, i per polir– del Schubert d’Appl amb un bon pianista, Baillieu. Tots dos van fer aquest periple a l’encontre de la bella molinera, principi d’aquest estiu que es tanca al temple del lied (Vilabertran).
A més a més, Appl té condicions per a l’escena, amb dicció clara, gest teatral i vena expressiva. Viu el poema, en el teixit musical magistral de Schubert. Si bé va mostrar alguna dificultat amb notes altes i l’articulació a Das Wandern no va ser clara, la impressió és altament positiva, sensible en el fraseig amb matisos suggeridors a Des Müllers Blumen, amb registre mitjà i baix convincent i molt expressiu. Tempo ràpid i bona dicció (Der Jäger) i fragments captivadors en dinàmiques a Trocke Blumen. Una plasmació de bellesa que va encantar en el cant de bressol final.
El recital del jove Van Mechelen del dia 2 va ser revelador pel que fa al bonic timbre bachià, de brillantor i altura, coloració i ornaments, i pel que fa a la convicció en el discurs, l’èmfasi en el recitatiu i la musicalitat en les àries. A tenir en compte. Però ha de trobar més bona companyia i allunyar la flauta del seu terreny. La flauta arriba a Bach per la influència francesa. Hi escauen més el violí, la corda, l’orgue pel que fa a la tímbrica. Però les pretensions estel·lars de la flautista Besson, acompanyant cada cançó, cada recitatiu, fent glosses i ornaments en detriment, de vegades, del caràcter de la peça cantada, va ser pesat i fora de lloc. Això no és Bach, sobretot si es disposa de la col·laboració del bon gambista Philippe Pierlot, que es podria haver aprofitat millor. Besson és molt bona flautista, però ha de ser més discreta i respectar estils, i sobretot deixar netes les virtuts del tenor, perquè per això hi anàvem.