Nadal trenca el gel
El mallorquí firma la seva primera victòria en dos anys a Wimbledon
Una eternitat. 732 dies després, Rafael Nadal va tornar a competir sobre herba. Al temple més sagrat de la raqueta, l’All England Club. Una estrepitosa ovació del públic que omplia la pista 1 el va rebre amb l’afecte d’aquell que veu un amic després de molt de temps. Una abraçada llarga, un somriure orgullós i un que bé que et veig podria servir de traducció d’aquest aplaudiment prolongat. Just en el moment que el jutge de cadira va dir “temps”, un aficionat va destapar una ampolla. El partit era un motiu de celebració. Nadal tornava a trepitjar la catifa verda de Wimbledon, el lloc on es va coronar el 2008 i el 2010. El mateix on des del 2012 tot han estat comiats prematurs i amb regust amarg. No el 2017. De moment no. Nadal va superar sense problemes l’australià John Millman, número 137 del món, en un còmode 6-1, 6-3 i 6-2 i firmant el seu triomf número 850.
“He fet els deures”, havia avisat el manacorí. Després de dos anys de distància amb una superfície on les fredes i les calentes han estat igualades, el mallorquí i el seu equip van crear un pla específic de preparació. Per recomanació mèdica, i després d’una espectacular gira de terra que va culminar en el seu desè Roland Garros, va tocar parar. I això implicava dir que no al torneig de Queen’s. Sense una cita prèvia a Wimbledon, l’aposta semblava arriscada, però l’aclimatació a la catifa verda podria fer-se a casa.
Després d’uns dies de desconnexió absoluta en alta mar, el seu oasi i carregador de bateria més efectiu, Nadal es va entrenar durant una setmana a les instal·lacions del Tennis Club Santa Ponça, on es disputava un torneig femení sobre herba i també un esdeveniment en què el seu oncle i entrenador, Toni Nadal, era director. Carlos Moyà, que en principi quedava lliure de responsabilitats com a tècnic durant la gira d’herba, es va unir a la setmana d’entrenaments, en què la pauta no era cap altra que la progressió. Passos petits, curts, però ferms. I sobretot un concepte complicat: adquirir automatismes. O el que és el mateix, acabar funcionant per instint, per si sol, com va fer a la final de Roland Garros. Allà, en els 22 minuts en què la pilota va estar en moviment, Nadal no va pensar. Els seus moviments van fluir sense necessitat de planejar-los. L’anticipació estava instal·lada.
Sobre herba, l’esquema mental és diferent. La setmana de Mallorca, en què va poder combinar sessions d’entrenament en pista, físic al gimnàs, però també més dies a casa, va servir per trencar el gel d’una superfície que durant els últims anys semblava congelada. A les cares de l’equip hi havia ímpetu. Els venia de gust el repte de l’herba. Si la temporada 2017 estava sent un desafiament a la història per part de Federer i el mateix Nadal, per què no podia continuar? Per què no podia elevar la dificultat de la prova?
“Al principi és una sensació molt estranya”, va reconèixer Nadal. “Els suports són molt diferents, però després de dues setmanes entrenant-te, veus que te’n surts. Això sí, requereix uns suports que, així que t’equivoquis una mica, o caus o jugues totalment desequilibrat”.
“No és una superfície on un se senti completament còmode”, va dir després. “Possiblement no
m’hi trobi mai a gust. I ho dic per experiència, perquè he jugat cinc finals. La sensació de dominar completament la superfície... no ho pretenguis perquè mai es domina per complet. La pilota va massa ràpida i el rival pot ser agressiu i tenir èxit”.
Després de desoxidar-se a casa, va arribar una setmana de preparació a Londres amb dues exhibicions. Però l’estrena real, la primera presa de contacte competitiva sobre la gespa, va arribar un 3 de juliol del 2017. Exactament dos anys i un dia després de la seva derrota davant Dustin Brown el 2015, el seu últim partit a l’All England Club. Fins ahir.
Els deures estan fets, però, com ja va explicar a Roland Garros després de coronar-se per desena vegada, “per arribar a guanyar coses grans, on es guanyen és en el dia a dia”. “Tothom vol guanyar i tothom vol aprovar l’examen, però d’estudiar costa més. En l’estudi és on es treu bona nota. Si el físic m’acompanya, estudio. I estudio bé”. A Mallorca va fer molt colzes. Va escoltar atent les indicacions de Moyà i Toni. A Londres, el mateix, amb la incorporació de Francis Roig. I quan va arribar el primer examen, va complir amb nota.
El balear va ser rebut amb una ovació a l’All England Club després de la seva absència del 2016
LA SUPERFÍCIE, SEGONS NADAL “Després de dues setmanes entrenant-t’hi veus que te’n surts, però no t’hi pots sentir del tot còmode”