El rei de la regularitat
Alemanya arriba com a mínim a les semifinals en cada torneig des del 2006
En el futbol de seleccions, el mallot de la regularitat no és el verd, com en les grans proves ciclistes, sinó el blanc, el que porta Alemanya. A finals dels vuitanta i principis dels noranta Gary Lineker va encunyar una frase que es va convertir en un clàssic, aquella que deia que el futbol el practiquen onze contra onze però sempre s’imposa l’equip alemany. Aquella màxima torna a ser vigent amb el triomf de la Mannschaft a la Copa Confederacions de diumenge passat. Una victòria que ve a ratificar un model, una trajectòria i a un staff tècnic de llarga i exitosa trajectòria. El seleccionador, Joachim Löw, era l’ajudant de Jürgen Klinsmann quan Alemanya va començar una necessària renovació per afrontar el Mundial 2006, que es disputava a casa seva. Venien de fer el ridícul a l’Euro 2004 i van reaccionar ràpid. No van guanyar com a amfitrions, però van brillar i van arribar a les semifinals. El conjunt alemany sempre ha estat entre els quatre millors en totes les competicions que ha disputat els últims onze anys (vegeu el quadre adjunt).
Ha mantingut el rumb malgrat encaixar derrotes doloroses quan ja atalaiava algun títol. Una tremenda fiabilitat davant la qual ningú no es pot equiparar en aquests temps. És veritat que Espanya, en la seva època daurada, va guanyar més títols (un Mundial i dues Eurocopes), però després va baixar i no va poder mantenir el nivell ni al Brasil 2014 ni a França 2016.
Precisament Löw, fa unes setmanes, va posar com a exemple del que no s’havia de fer la selecció espanyola, a l’hora de raonar la seva aposta pels joves per a la Confederacions. El tècnic va dir que la roja va baixar de rendiment perquè sempre coniava en els veterans. I és que des de sempre ha seguit com un mirall el futbol espanyol, o per admirar-lo com va reconèixer el 2012 o per seguir un camí
UNA DECISIÓ QUE FUNCIONA Després de donar descans a molts dels seus primers homes, ara Alemanya té més opcions per al Mundial
diferent, com aquesta vegada.
La decisió li ha sortit perfecta. Alemanya es va emportar el trofeu, amb el porter blaugrana Marc André Ter Stegen elegit millor futbolista, i el seu equip sub-21 també va conquerir l’Europeu de la categoria, contra Espanya.
Ara mateix, amb vista al Mundial de Rússia de l’any que ve, Löw té uns 40 jugadors per monitorar, molts d’ells amb la major part de la seva carrera per fer. Mentrestant, han estat descansant futbolistes com Kroos, Özil, Hummels, Khedira i Muller, mentre que Neuer estava lesionat, per no esmentar Reus o Götze. “L’objectiu era tenir alternatives i que els jugadors continuessin creixent. Ho hem aconseguit. Hi ha jugadors que han guanyat molta confiança”, es va felicitar el seleccionador. El capità ha estat Julian Draxler, de 23 anys, i un dels que més ha brillat respon al nom de Leon Goretzka, del Schalke 04, que alguns comparen amb Lothar Matthäus. “Tot just havíem jugat junts, però hem format un equipàs, sobretot un grup amb molta fam de victòria”, va dir Ter Stegen. Era una autèntica selecció, perquè els seus jugadors es van formar en 14 equips diferents.
“Alemanya sempre és un dels favorits, en qualsevol torneig, però per al Mundial la feina comença ara. Aquest èxit no garanteix res de cara al futur”, va avisar Löw, que calcula que disposarà d’uns cinc jugadors de la Confederacions per al Mundial de Rússia.
El principal problema per ell, tot i que ja el voldrien molts, serà escollir qui ha de deixar fora l’estiu que ve. El repte és ardu, perquè ningú no ha guanyat dos Mundials seguits des que ho va fer el Brasil el 1958 i 1962.
JOACHIM LÖW “L’objectiu era que els futbolistes continuessin creixent, i s’ha aconseguit”