La torxa no tornarà a Ourense

La torxa olímpica, tot un mite. Cada vegada que s’acosten els Jocs, la torxa entra en acció. 22 dies abans de l’inici de Barcelona’92, el facho olímpic dormia a Ourense, a la Galícia del sud i l’interior, vora el Miño.

L’esdeveniment va posar en moviment tota la província, que va anar a treure el cap a l’Ajuntament, convidada per l’alcalde, disposada a retratar-se al costat de la flama. Aquells dies, explicava Rafael Wirth, enviat a Ourense per La Vanguardia, els d’Ourense eren conscients que “probablement mai més ni Galícia ni Ourense no veuran passar una torxa olímpica. I per això mateix aquesta ciutat ha entès més que les restants germanes de la mateixa cultura el missatge dels Jocs”.

Wirth també explicava que en el moment que Marta Bobo –exgimnasta, novena a Los Angeles’84–, veïna de la ciutat, ubicava la flama de Grècia al peveter d’Ourense (22 h), “800 nens i nenes d’entre 6 i 18 anys van començar a fer esport”. El palau d’esports de l’Ajuntament va permetre que es practiquessin esports per a minusvàlids, i també gimnàstica, atletisme, bàsquet, futbol sala, alpinisme i escacs. Els esdeveniments es van prolongar fins a les quarts de sis de la matinada.

Mentre la torxa passava a Castella i Lleó, cap a Ponferrada, fonts del palau de la Zarzuela comunicaven que el rei Joan Carles faria un relleu institucional tres dies més tard, quan la flama passés per Madrid. El comunicat venia a confirmar una notícia que La Vanguardia havia avançat en exclusiva uns dies abans. Estava previst que el rei recollís la torxa de mans d’un rellevista i que encengués el foc al capvespre, en un acte tancat que s’havia de celebrar al palau Reial.