El lleó a l’estiu
El mallot groc pertany a Crédit Lyonnais des del 1987
Amaury Sports Organisation (ASO), l’empresa propietària del Tour de França, té vora 300 treballadors fixos i factura 250 milions d’euros. La nineta dels seus ulls és el Tour, però l’empresa francesa té tentacles en moltes altres curses ciclistes (no fa gaire ha arribat a un acord de col·laboració amb la Volta a Catalunya) i en altres esports com rallis (Dakar), vela, golf i maratons (la de París i la de Barcelona entre d’altres). Només en ciclisme organitza uns cent dies de cursa anuals.
Però, tractant-se del Tour, el col·laborador més rellevant d’ASO és el Crédit Lyonnais. Millor dit, LCL, que és la denominació actual del banc que figura al mallot groc de líder. LCL paga uns deu milions d’euros per un contracte que també inclou la París-Niça, la París-Roubaix, el Dauphiné i la París-Tours. És un acord que ve de lluny i per a molts aficionats la imatge més present del Tour és el característic lleó del banc lionès, que ja acompanyava els anys de glòria de Miguel Indurain i que continua present en les cerimònies del podi com a símbol del lideratge de la cursa.
Curiosament, aquest lleó ja no forma part de la imatge d’LCL. En va quedar apartat pel seus lligams amb el passat fosc del Crédit Lyonnais, un banc històric (fundat el 1863), un dels tres grans de França (amb BNP Paribas i la Société Générale) que va acabar pràcticament en fallida abans de ser recapitalitzat i quedar sota el domini del Crédit Agricole. De fet, a la imatge de marca actual domina el color blau i el groc clàssic ha perdut relleu.
Per aquest motiu, el lleó dorm durant onze mesos i només treu el cap pel juliol, pel Tour. Per l’enorme força que encara transmet la seva imatge al costat del líder de la cursa ciclista més important del món.
La història del mallot groc que distingeix el líder del Tour té els seus orígens en plena edició del 1919 (el Tour és del 1903), que va ser quan els organitzadors van decidir que calia distingir el primer classificat. I van apostar pel groc perquè era el color del paper del diari que promocionava la cursa, L’Auto .El francès Eugène Christophe en va ser el primer portador, a partir de mitja cursa.
El patrocini del Crédit Lyonnais arriba l’any 1987. Als setanta, l’exclusiva de la samarreta del líder era dels gelats Miko. Després, el patrocinador va ser Banania (xocolata en pols). Fins que va arribar el banc de Lió. Ja patrocinava altres aspectes menors, però el mallot groc és seu des d’ara fa 30 anys. També té espai destacat a la caravana publicitària, on figura un cotxe amb un enorme lleó. I no sembla que LCL pensi deixar-ho perquè, segons els estudis d’ASO, li reporta l’equivalent de 140 milions d’euros en repercussió publicitària. El contracte actual amb el Tour s’acaba el 2018, però ja han obert les negociacions per ampliar-lo. Com declarava recentment un alt responsable de marketing d’LCL, “l’única cosa que puc explicar és que, cada vegada que renovem, l’import del contracte no baixa”.
CANVI IDENTITARI Rebatejat LCL, el banc lionès ja fa temps que va desar la imatge del lleó, que només reapareix al Tour