Un esport amb inquietuds
La inquietud, en l’accepció més positiva del terme (“Interès en qüestions i problemes morals, intel·lectuals, artístics”), que la gent del bàsquet sent pel futur immediat del seu esport es va plasmar fa uns quants dies a Barcelona en dos actes molt diferents però igualment interessants.
D’una banda, el simposi “Un bàsquet com més intel·ligent millor: la visió europea”, organitzat per la Fundació Aíto García Reneses amb uns ponents de luxe.
De l’altra, la tercera edició del dia de l’Entrenador de la Federació Catalana, que va aplegar un total de 380 tècnics de tots els nivells, des de les escoles de bàsquet fins a la Lliga Endesa, i uns quants periodistes.
Aíto no ha perdut el temps en l’any sense banqueta, tancat ja amb el seu fitxatge per l’Alba Berlín. La seva fundació està impulsant diverses iniciatives, que van des de canvis al reglament fins a una possible lliga universitària espanyola. Dels primers, el més dràstic seria concedir dos punts si el jugador que disposa de dos tirs lliures transforma el primer. Ja no llançaria el segon, per descomptat. Si tingués tres tirs lliures li donarien tres punts si entra el primer, sense més opcions. Si el falla i anota el segon, dos punts. Amb això es dinamitzaria el joc i cometre una falta tindria un càstig més elevat.
Hi ha unanimitat sobre la necessitat d’aplicar estrictament el reglament respecte a les passes (“Les xiulem malament, però tothom ho accepta així”, va reconèixer l’àrbitre José A. Martín Bertran) i les faltes antiesportives, de les quals Eduardo Portela assenyala que “deixar fer perjudica el gran jugador”. “Els millors jugadors juguen menys temps aquí que a l’NBA”, va deixar caure Rafa Jofresa. Jordi Bertomeu va apuntar que “costa d’apartarse del que s’entén com a essències del bàsquet, malgrat que el bàsquet no es consumeixi ara com abans”. I en aquest sentit va revelar un detall increïble: els vídeos de dos minuts que l’Eurolliga va muntar sobre l’última final four van tenir una audiència fins a dinou vegades superior a la transmissió en directe dels partits.
Val a dir que, des de la distància, Ettore Messina té dos suggeriments per afavorir al bàsquet europeu: que els jugadors d’aquí no puguin anar a l’NBA abans dels 22 anys (tot i que sembla difícil que això ho acceptin els tribunals internacionals) i que els jugadors sobrants de l’NBA vinguin cedits a Europa, i no a la lliga de desenvolupament de la mateixa
Ettore Messina proposa que els jugadors europeus no puguin anar a l’NBA abans dels 22 anys
NBA, per competir a un nivell més alt.
Per la seva part, Salvador Alemany va presentar la idea d’una lliga universitària (dues en realitat: una de masculina i una altra de femenina), molt ben acollida pel Consell de Rectors, “per eliminar la incompatibilitat entre practicar esport a cert nivell i estudiar una carrera universitària i resoldre el problema del pas de júnior a professional”. Una dada reveladora: cinc jugadors i vuit jugadores de les seleccions espanyoles sub-20 són en universitats dels EUA, on en total aquesta temporada a la Primera Divisió han actuat 45 jugadores espanyoles. La lliga, que de moment només és una idea, es jugaria en pistes de les universitats i els equips estarien vinculats a clubs d’elit.
També la reunió dels entrenadors catalans va donar molt de si. El que més els interessa és l’evolució tàctica del joc a curt i mitjà termini. I hi ha divergències. Jota Cuspinera (Montakit Fuenlabrada) creu que “la jugada de bloqueig i continuació [pick and roll] continuarà en auge, perquè és la manera més ràpida de crear un avantatge”, però Joan Peñarroya sosté que “a l’NBA ja no serveix de res, perquè els jugadors són cada vegada més físics i més polivalents”. I Salva Maldonado (Movistar Estudiantes) apunta que “l’NBA marca tendència, sobretot els que guanyen; el joc és més obert, amb molts tirs de tres punts, i els equips que més triples encaixen són els que pitjor es classifiquen”.