Comertia insta el Govern a regular ja el comerç en línia
L’associació de comerciants reclama un tracte fiscal igualitari
“Per aixecar la persiana d’una botiga cal obtenir permisos, fer front a controls i pagar impostos. En canvi, per vendre a internet només cal crear una pàgina web per començar a vendre. La desregulació del comerç en línia és total i absoluta”. L’associació de comerciants Comertia –que agrupa 61 comerços catalans i familiars que facturen més de 4.000 milions– ho va deixar molt clar ahir a la nit, en una trobada amb el president Carles Puigdemont: el Govern ha d’exigir a les plataformes de comerç en línia el tracte fiscal i administratiu que rep habitualment el comerç físic perquè només així s’eliminarà la competència deslleial que exerceixen les plataformes electròniques sobre el comerç tradicional.
Joan Carles Calbet, president de l’associació, va posar l’accent a incrementar el control duaner i aranzelari dels productes que es venen a través d’internet així com posar fi a l’elusió de l’impost de l’IVA per part d’aquestes plataformes. En aquest
“L’economia col·laborativa és l’economia de no pagar impostos”, assenyala l’associació
sentit, Calbet va relacionar els preus baixos d’internet amb aquestes pràctiques fraudulentes i va lamentar que a Espanya s’associï el comerç en línia tan sols amb el producte barat, i no pas amb la comoditat, tal com passa a altres països d’Europa. Calbet va remarcar així que l’Administració hauria de posar molt més èmfasi a regular aquest canal de venda, i des de l’associació va obrir les portes a col·laborar amb el Govern per elaborar una normativa adequada a les seves peticions.
Calbet va criticar també la nova economia col·laborativa, que segons el seu parer és “l’economia de no pagar impostos” i, per això, va instar l’Administració a equiparar la fiscalitat que s’aplica a les transaccions convencionals (de botiga a particular) amb les operacions entre particulars efectuades a través de plataformes en línia de compra i venda de productes de segona mà.
Comertia també es va mostrar contrària a la venda de productes falsificats tant al carrer com en establiments que no compleixen amb les normatives de seguretat, de qualitat o de sanitat. A més, va criticar els avantatges competitius que s’ofereixen a les grans empreses multinacionals en àmbits com el fiscal, el crèdit o l’immobiliari. En aquest sentit, va criticar la inflació extraordinària que generen aquestes empreses en els lloguers de les millors zones de la ciutat i va lamentar l’evasió d’impostos d’aquestes companyies a altres països. Comertia va concloure que són les empreses convencionals les que acaben assumint els costos de la competència deslleial i va instar les administracions a regular millor els nous canals de venda i a ser contundents contra la venda il·legal. Va reclamar així un tracte igual amb independència de la transacció i la ubicació de l’empresa.
L’associació tampoc no va oblidar la seva reivindicació ja històrica d’aconseguir l’exempció o l’aplicació d’un tipus impositiu reduït en els beneficis no distribuïts entre els socis per tal que l’empresa tingui més musculatura financera.