“O regulem les tecnològiques o serem els seus subempleats”
Tinc 42 anys: prou per haver-me perdut moltes maneres de fer-mericamb internet. Visc a Toronto. L’expulsió de veïns per les plataformes digitals d’habitatge i el turisme massificat no sols es produeix a Barcelona, sinó a moltes ciutats del món. Col·laboro
Espero que no l’hagi afectat la vaga de taxis. En tot cas, els taxistes ho passaran pitjor que jo.
També fan vaga els repartidors de comandes de menjar d’una plataforma digital. Perquè cobren una misèria sense cap garantia ni dret. Ni tan sols arriben a veure els seus patrons. És una explotació feudal.
I l’amo no té rostre, però sí molta cara.
Vivim una revolució global, accelerada i despietada. A més d’Uber, Airbnb està vampiritzant l’habitatge ciutat per ciutat; Amazon, el comerç; i Google i Facebook, els continguts. I altres plataformes globals, tots els sectors, per exemple la banca, a punt de massificar-se per liquidar llocs de treball.
No és la inevitable destrucció creativa?
De moment, és destrucció de llocs de treball i sectors sencers i de la protecció dels treballadors; i dels seus drets i pensions.
Destrueixen i també creen ocupació.
Les feines que ofereixen són de pitjor qualitat que les que destrueixen, perquè les plataformes deslocalitzades solen ignorar les obligacions que els ocupadors locals sí que es veuen obligats a complir. I eludint impostos.
Què s’hi pot fer? El que ja ha començat a fer Brussel·les, però tard i poc: cal obligar totes aquestes plataformes de la mal anomenada economia col·laborativa a complir les lleis que ja obeeixen totes les empreses europees: laborals, fiscals i de protecció del consumidor.
Per què no se’ls aplica la llei Sherm anila resta de legislació antimonopoli?
Google, Facebook i Amazon ja són avui els monopolis més poderosos de la història, amb el valor borsari més gran que ha tingut mai cap empresa i un poder omnímode.
Per això els haurien de desmuntar.
No s’enganyi: han estat els EUA, el mateix Govern federal, qui els ha ajudat a ser el que són amb muntanyes de diners públics, subvencions i suport diplomàtic i logístic.
Per què?
Perquè són el braç neocolonial del poder americà. Hem celebrat internet, un descobriment de l’exèrcit dels EUA, com un nou adveniment de la democràcia i d’una economia participativa, quan el resultat és que les plusvàlues avui se’n van a Califòrnia i a augmentar el poder i la influència dels Estats Units. No és la innovació i la tecnologia la que imposa la seva llei; és la política neocolonial.
ATT va ser dividida el 1982 perquè Washington la va considerar un monopoli. Les lleis antimonopoli protegien els ciutadans de l’abús de les corporacions; pregunti’s ara per què s’han deixat d’aplicar si qualsevol d’elles és molt més gran, rica i potent que ATT, una unió de telefòniques al cap i a la fi.
Els ciutadans encara són benèvols amb companyies que abarateixen la seva vida.
I als polítics europeus o els han comprat o encara viuen en la inòpia tecnooptimista. Quan els pregunto com regularan Facebook, encara responen: “Però si és formidable i de franc”. I ara retransmetrà la Champions arrabassant llocs de treball a les televisions europees, que sí que en creaven.
La digitalització t’obliga a córrer molt per no moure’t de lloc.
És el que anomenen la gran corba de l’aprenentatge a internet. I deixa marginada moltíssima gent, que és incapaç de seguir-la. En resum, ens trobem en una situació molt semblant a la irrupció dels telers mecànics en Manchester... No soc un luddita. Estic a favor de la tecnologia, però també de regular-la.
Al final el món s’hi va adaptar.
Però a costa d’un enorme patiment, injustícies, guerres i revolucions sagnants. La tecnologia s’ha d’utilitzar per fer-nos més humans o s’ha de modificar. I tenim el poder i la capacitat de decidir-ho.
Com?
Vostès es queixen de la massificació turística de Barcelona i de com Airbnb està distorsionant el mercat d’un bé bàsic com és l’habitatge expulsant residents que no poden pagarne el preu enriquint els que hi especulen...
No proporciona també uns ingressos a famílies que no els tenien?
Això podria fer-se amb plataformes digitals locals i regulades. Però el que passa no només aquí, a Barcelona, sinó a tot el planeta és que una oligarquia tecnològica de Califòrnia localitza ciutats i mercats, s’hi llança amb els seus algoritmes i sense cap respecte per les lleis i impostos locals, xucla tot el seu valor local, siguin diners o dades, i l’envia als EUA.
L’Ajuntament de Barcelona intenta reaccionar amb nova normativa i multes...
És un pas en la bona direcció, però només la Unió Europea té prou poder per frenar aquests megamonopolis i salvar de la precarització els nostres habitatges, llocs de treball i vides. Si no els obliguem a complir les nostres lleis, ens convertiran en proletaris del paleocapitalisme digital.
Per exemple...?
A Toronto, molts ciutadans són ara desnonats perquè ja no poden pagar els lloguers, que s’han disparat per l’auge d’Airbnb i altres plataformes que especulen dia i nit amb ells. Molts tenen llocs de treball en la nova economia digital, però el que cobren no els permet viure on vivien quan tenien llocs de treball dels d’abans.