Recep Tayyip Erdogan
PRESIDENT DE TURQUIA
La campanya del Govern turc contra les veus crítiques continua imparable. Fent valer l’estat d’excepció imposat després del cop fallit, va detenir dimecres una desena d’activistes, entre ells la directora d’Amnistia Internacional al país.
Les autoritats turques agafen al vol qualsevol oportunitat d’espatllar la seva imatge. Als més de 170 periodistes empresonats en espera de judici, s’hi van sumar abans-d’ahir una desena d’activistes de drets humans d’organitzacions estrangeres, entre ells la directora d’Amnistia Internacional (AI) a Turquia, Idil Eser, arrestats a l’illa del Príncep. L’estat d’excepció assoleix així aquesta bucòlica illa, envoltada d’aigua i d’Istanbul per tot arreu. Lliure de vehicles de motor, ocupa tot i això un lloc de privilegi en la història universal dels revolucionaris derrotats, com a antepenúltim refugi de Trotski.
A última hora d’ahir es desconeixia el parador dels detinguts, així com els motius adduïts per al seu arrest, per la qual cosa Amnistia n’ha cridat l’alliberament, el mateix dia en què el Parlament Europeu votava per suspendre les negociacions d’adhesió amb una Turquia presidencialista.
Els avortats tallers de “seguretat digital” a l’illa del mar de Màrmara estaven organitzats per Hivos, una organització no governamental fortament vinculada –valgui la contradicció– al Govern holandès, el mateix que fa uns mesos va humiliar dos ministres turcs, impedint-los que es dirigissin als seus compatriotes als Països Baixos, prèviament dispersats a cavall per antiavalots.
Així mateix, el marc elegit no podria ser més sospitós per a les autoritats de Turquia, on la premsa –després de l’intent de cop d’Estat– es va atipar de publicar proves –no gaire convincents– que aquell 15 de juliol, l’hotel illenc Splendid Palace era un niu d’agents de la CIA i especialistes convocats per la fundació Woodrow Wilson, per donar suport quan no orquestrar els colpistes. Entre ells hi havia Henri J. Barkey, coautor d’un llibre sobre el Kurdistan –ara de
Fa un mes el número u d’Amnistia, Taner Kiliç, va ser empresonat per presumptes vincles amb Fethullah Gülen
rabiosa actualitat– amb qui va ser cap de la CIA a Istanbul, Graham Fuller. Tots dos van apadrinar el permís de residència als Estats Units del vilipendiat imam Fethullah Gülen, la nèmesi d’Erdogan. Fuller té també un interessant parentiu amb els germans txetxens que van atemptar contra la marató de Boston del 2013: eren els nebots de la seva filla.
Encara es desconeixen els càrrecs contra els nous detinguts, però existeix el precedent, fa tot just un mes, que el número u d’AI a Turquia, Taner Kiliç, va ser empresonat per presumptes vincles amb l’Estat turc paral·lel que l’imam Gülen inspira des de Pennsilvània. Per a Ankara, a més, l’organització amb seu a Londres té la taca d’haver llançat una campanya, l’any 2010, contra l’extradició a Rússia del terrorista txetxè Ajmed Chataev –a qui Àustria havia concedit l’asil–. Chataev, a qui el web d’Amnistia Internacional presenta encara com un “discapacitat” a qui calia evitar el risc d’“interrogatoris” i “tortures”, no va trigar a unir-se a l’Estat Islàmic i ara es troba detingut com a cervell de l’atemptat contra l’aeroport Atatürk, que fa un any va provocar 45 morts i 230 ferits, dessagnant el turisme.