No pots estar mai segur de res

Soc jo també fill de Julio Iglesias? He de reconèixer que, des que a mitjans dels anys vuitanta vaig anar al Camp Nou, a escriure per al setmanari El Món (el d’aleshores, el de paper, no el digital d’ara) una crònica del concert que hi va fer, sempre he sentit gran interès per la seva personalitat. Allà, al concert, vaig tenir l’oportunitat de retrobar la Ivanow, una noia guapíssima que em va explicar que era molt fan d’aquell cantant. ¿Com no havia jo de dir-li que també n’era un gran admirador? Aquesta admiració incipient es va convertir en definitiva el dia del casament de Ricardito Bofill, fill de l’arquitecte Ricard Bofill, i Chábeli Iglesias, filla del cantant. El casament va tenir lloc al seu taller d’arquitectura a Sant Just Desvern, al costat del Walden 7, l’any 1993: l’11 de setembre. Que consti en acta, Tribunal Constitucional.

¿Per què aquell casament va fer que la meva admiració per Julio Iglesias passés a ser definitiva? Doncs perquè a l’hora del banquet, la família del nuvi va oferir tot de platets xupicreatius d’un dels més prestigiosos cuiners tecnotremendos de l’època. Julio Iglesias passejava entre les taules, observava amb escepticisme tot aquell devessall de productes de paracreativitat gastronòmica i no entenia gaire res. Cap deconstrucció no l’atreia. De manera que va fer una telefonada a un amic seu barceloní –suposo que propietari d’un restaurant– i li va dir que portés immediatament pernil de Jabugo per a tothom. Al cap de poc van arribar dos cambrers uniformats amb dues pernileres, tot de cuixots i ganivets pernilers. Es va acabar la broma i els convidats van poder començar a menjar com Déu mana.

¿Pot aquesta devoció meva ser conseqüència del fet que jo sigui també fill de Julio Iglesias? “La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida”. He vist a internet un anunci que diu: “Test: ¿ets fill de Julio Iglesias?”, il·lustrat amb espirals d’aquestes de l’ADN. La llàstima és que apareix en un esplèndid portal de notícies que, com que s’estructura al voltant de la sàtira, no es gaire de fiar.

Però, ara, la notícia de l’aparició d’un fill secret de Julio Iglesias, un valencià de quaranta anys, m’ha fet tornar-hi a pensar. Segons el despatx d’advocats Bufete Osuna, els resultats de la prova d’ADN han donat un resultat del 99,99%, el màxim possible. La revista Maxim explicava fa anys que Iglesias és al quart lloc del rànquing d’homes que se n’han anat al llit amb més senyores. Seixanta-sis dones distintes cada any, diu ell. És a dir, una o dues cada setmana. Només el superen Charlie Sheen i Gene Simmons, component del grup Kiss. Res a veure, doncs, amb Salvador Dalí, un home gens interessat en mantenir relacions sexuals amb senyores i que ara una pitonissa pita de pa sucat amb oli vol exhumar perquè un dia li van dir que era son pare. Potser si hagués dit que ho era Julio Iglesias hauria tingut més sort.

¿Pot la meva devoció per Julio Iglesias ser conseqüència del fet que jo sigui també fill seu?