Pirates, Juli Cèsar i un metge algerià

Aquesta setmana una cimera d’experts en Gabo han capgirat Cien años de soledad als cursos d’estiu de la madrilenya Universitat Rey Juan Carlos en un cicle organitzat per la Fundació Gabriel García Márquez-FNPI, representada pel seu director, Jaime Abello, codirector de l’acte juntament amb el periodista Antonio Rubio. Una de les aproximacions més curioses va ser la de Juan Valentín Fernández de la Gala, que ha analitzat tota l’obra del colombià des del punt de vista de la medicina: “Hi ha diversos personatges mèdics constantment. Utilitza la malaltia per crear suspens, per conèixer íntimament cada personatge, i fa un ús extraordinari dels termes, que adequa a cada època històrica”. Fernández ha aconseguit identificar el referent real del doctor Octavio Giraldo de La mala hora i El coronel no tiene quien le escriba, que és l’algerià Mohamed Tebal, heroi de la independència d’Algèria que Gabo va conèixer als seus anys bohemis de París. “Van ser tan amics que el va convidar a la celebració de la independència”. D’altra banda, José Manuel Camacho Delgado rastreja l’empremta dels clàssics a la seva obra. “Crónica de una muerte anunciada és la reescriptura de l’assassinat de Juli Cèsar –explica–, Santiago Nasar mor de 23 punyalades, les mateixes que Cèsar, i li colen per sota de la porta un paper que no arriba a llegir, com en el cas del romà. Una altra empremta són les cròniques de navegants, de Marco Polo a les cròniques de les Índies i les novel·les d’aventures, i directament les històries de pirates, en especial de Francis Drake, el segon que va fer la volta al món, o sir Walter Raleigh, que no va ser un corsari sanguinari, sinó algú que va estudiar a Oxford i que va assegurar que havia trobat Eldorado en un relat amb alguns detalls que després retrobem a Macondo”. Avui està prevista la cloenda de les jornades.