La ministra que brega amb l’atur
FÁTIMA BÁÑEZ DIRIGEIX LA CARTERA DE TREBALL I SEGURETAT SOCIAL, PERÒ EL SEU DESCONEGUT PERFIL NEGOCIADOR L’HA PORTAT A ALTRES MESES DE PACTES POLÍTICS
Quan Fátima Báñez va entrar a finals del 2011 en el primer gabinet de Mariano Rajoy, van ser molts els que, dins i fora del PP, van arrufar les celles. Va sorprendre la seva relativa joventut, la seva escassa experiència en càrrecs de responsabilitat i, en general, el seu perfil poc conegut. Un desconeixement que s’ha convertit amb el temps gairebé en un tret distintiu, però que no ha estat obstacle per acabar repetint dins de l’executiu de Rajoy, i consolidant-se al capdavant del complicat ministeri de Treball i Seguretat Social.
Des de fa prop de sis anys, aquesta llicenciada en Dret i Econòmiques porta les regnes de l’àrea responsable de millorar el funcionament del mercat laboral i de la Seguretat Social. Báñez (San Juan del Puerto, Huelva, 1967) va haver de bregar en plena recessió amb la llosa insostenible socialment d’un atur que va arribar a afectar més de 6,2 milions de persones (el 27,2% de la població activa). Mesos abans també va ser l’encarregada de tirar endavant una reforma laboral fortament contestada pels sindicats i que va propiciar una vaga general. Ara, amb la millora econòmica, la ministra reconeix que la pressió s’ha anat atenuant i que se li fa menys costerut repassar les dades sobre afiliació i atur que li arriben cada matí sobre les 7.30 h del matí. De tota manera, continua tenint una bona pila de deures: està obligada a retre comptes pel ritme de recuperació de tot els llocs de treball destruïts amb la crisi (encara en falta un de cada tres). I s’enfronta, a més, a la necessitat de contribuir a la lluita contra la precarietat que pateixen milions de treballadors a Espanya i garantir la sostenibilitat del sistema de pensions.
Báñez va agafar experiència durant anys en l’equip parlamentari del PP en l’oposició que va organitzar l’actual vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. Amb Cristóbal Montoro i Álvaro Nadal, tots dos també amb cartera, van formar un grup compacte que es va encarregar de les qüestions econòmiques.
En els primers anys al capdavant del ministeri, va destacar la seva escassa ambició per estar en primer pla de la vida pública i una relació distant amb els mitjans de comunicació –que alguns atribueixen a una situació difícil en la qual no tenia precisament gaires bones notícies per explicar–. En tot cas, Fátima Báñez es va mantenir refugiada a la zona dels ministres del govern menys coneguts pels ciutadans. Només va adquirir cert protagonisme quan es va encomanar a la Verge del Rocío perquè “ha fet un regal en la nostra sortida de la crisi”.
El seu punt fort, coincideixen els que l’han tractada, són les distàncies curtes. Reconeguda com una dona amb mà esquerra, destaca per la capacitat d’entaular bones relacions amb rivals polítics i amb els líders sindicals i de la patronal. Fins i tot en èpoques de més enfrontament amb el govern, s’ha esforçat a teixir una espessa xarxa de confiança amb els seus interlocutors. Xarxa que manté a cop de mòbil, del que no es desenganxa amb facilitat.
Aquesta experiència en les meses de negociació es va acabar traslladant a les converses amb Ciutadans l’agost passat per aconseguir la investidura de Rajoy. Báñez va representar el PP amb José Antonio Bermúdez de Castro, Fernando MartínezMaillo, José Luis Ayllón, Álvaro Nadal i Dolors Montserrat. Fonts parlamentàries vinculen la presència de la ministra a la preocupació de Rajoy, perquè en la cerca d’un acord amb la formació taronja no sortissin malparades reformes bàsiques per al líder del PP com la laboral i la de les pensions.
Enamorada de Huelva, fa tot el possible per tornar almenys un cap de setmana a l’any a la seva terra. I allà passarà les vacances d’estiu, intentant recuperar el dèficit de mar que arrosseguen els oriünds de la costa quan s’instal·len a Madrid. Mare de dos fills d’11 i 14 anys admet que els seus dots de mediadora no li serveixen de gaire en una casa, on ha de buscar quotidianament consensos per quadrar les posicions i desitjos de cada membre de la família. Quan té temps lliure, aprofita per jugar al bàdminton amb el seu fill petit. “Som molt fans de la campiona olímpica Carolina Marín, que a més és de Huelva”.
A més, no amaga la seva passió per la poesia. “La poesia és el que em desconnecta dels números”, assegura i recomana sense dubtar un moment l’últim poemari d’un veterà periodista de l’àrea econòmica, José María Triper.
Seguidora confessa de Joaquín Sabina, explica que encara espera que l’exlíder sindical Cándido Méndez propiciï una trobada amb el cantant, tal com li havia promès. “Per prendre’ns una cocacola... o el que sigui”.
És mare de dos fills d’11 i 14 anys: amb el petit juga a bàdminton en el seu temps lliure Li agrada la poesia perquè l’evadeix dels números i és seguidora de Sabina, amb qui té pendent una trobada