Ser turista a la Barcelona que assenyala el turisme com a problema
La principal queixa del visitant és la massificació dels indrets més sol·licitats
“Em puc imaginar que els veïns estiguin farts de les masses, els entenc”
Un grup de quatre amigues britàniques aprofiten un matí assolellat al Park Güell. Elles i milers de visitants més arribats d’arreu del món es barregen amb venedors ambulants, veïns i algun carterista. Estan a gust. Diuen que ara com ara no han percebut cap hostilitat en una ciutat que situa el turisme com el seu principal problema, fins i tot per davant de l’atur. “Em puc imaginar que els veïns estiguin farts de les masses, els entenc, però nosaltres som quatre noies, no anem amb cap grup gaire gran i potser per això no hem notat animadversió, no hem tingut cap mala experiència”, comenta Yasmin Kennedy, una jove de Bristol acabada de llicenciar en Màrqueting.
La Yasmin, de 22 anys, i les seves col·legues van comprar un paquet de quatre dies que inclou vol i allotjament en un alberg a tocar de la Sagrada Família per 250 lliures (284 euros). “Per què hem vingut a Barcelona? Pel preu, és una ciutat assequible, i pel sol”, concreta Yasmin.
Tret d’ excepcions, els britànics, francesos, nord-ameri d’“informació cans... que passen uns dies a Barcelona manifesten que ningú no els hi ha fet notar que no són benvinguts. Alguns, una minoria, han llegit en la premsa dels seus països articles referents a la presumpta turismofòbia, sobretot als barris més massificats on els apartament il·legals proliferen com a bolets. Però un copo aquí han passat les seves vacances sense incidents remarcables.
Ignasi de Delàs, subdirector general de Barcelona Turisme, indica que el sector no disposa directa”, sobre si les persones que venen a la ciutat senten rebuig per part dels veïns. “Però indirectament –assenyala– en les enquestes, quan els preguntem sobre l’amabilitat
de la gent, la nota que van posar l’any passat va ser un 8,4. Una puntuació molt alta i que ha anat lleugerament a l’alça: el 2014 va ser el 8,2, i el 2015 el 8,3”.
“No hi ha hostilitat envers el turisme i de fet els estudis indiquen que un 86% dels veïns el valoren positivament. D’altra banda, hi ha consens en la convicció que s’han de posar límits, cal gestionar una situació de massificació: el 40% dels turistes contesten que hi ha massa gent a les visites”, subratlla Agustí Colom, regidor de l’àrea.
A la zona monumental del Park Güell, on l’any passat van vendre prop de tres milions d’entrades, es permet l’accés cada mitja hora a 400 persones i es considera que la capacitat d’aquest espai és d’un màxim de mil. Ni les amigues britàniques ni les germanes franceses Laura i Lisa Heid no han pagat els set euros que donen dret a explorar els racons més emblemàtics; es donen per satisfetes amb un passeig per la resta dels jardins.
“Som d’Estrasburg i estem acostumades a rebre molt de turisme. La gent aquí és molt ferma i si comparem Barcelona amb París... Allà no són tan amables ni de bon tros”, comenten assegudes sota l’ombra d’un arbre les germanes Heid. També elles afirmen que desconeixen la preocupació dels barcelonins per l’impacte del turisme, sobretot a causa del paper que juguen els apartaments il·legals en la distorsió del mercat immobiliari; per la gentrificació, i per la massificació. La seva única queixa és haver hagut de renunciar a la Sagrada Família “per les seves elevades tarifes”.
Al Park Güell, el visitant està més preocupat per evitar l’acció dels carteristes que per la reacció que genera entre els locals. Dues parelles de nord-amerimitjana cans que aquesta setmana han fet cap a la capital des de Peratallada per conèixer l’obra de Gaudí també afirmen que no en saben res del debat que suscita aquest sector.
“Ara no hi ha animadversió però hem d’evitar que s’arribi a aquesta situació”, diu el regidor Colom. Els motius de conflicte que poden anar a més són la concentració de grups massa nombrosos a les zones més sol·licitades, de la Sagrada Famí- lia a la Barceloneta passant per la Boqueria, tot empipant veïns i vianants pel bloqueig dels carrers. Colom replica que l’Ajuntament està treballant en una mena de plans pilot per gestionar la mobilitat d’aquest col·lectiu en l’espai públic.
Sí que han estat testimonis d’insults, amb certa freqüència, i d’alguna empenta i cop de colze els guies que passegen grups desmesurats per Ciutat Vella. “Com a professionals que fem de dues visites o rutes al dia és més probable que vegem aquesta mena d’agressions, a mi se m’han queixat veïns i un cop ens van tirar aigua des d’un balcó sense dir res. No es tracta de turismofòbia, sinó d’una reacció a la massificació i a un guiatge que està molestant cada vegada més els ciutadans”, considera Joan Coll, vicepresident de l’associació de guies Aguicat. “Els que se senten més intimidats són els que acompanyen a molta gent. Si vas amb 50 persones i fas servir un altaveu en lloc de l’audioguia lògicament els veïns protesten. Nosaltres ja vam demanar a l’Ajuntament que reguli tot plegat perquè els grups siguin d’un màxim de 25 persones i que els superiors a deu utilitzin obligatòriament audioguies per no fer soroll”, afegeix. Més que per sentir rebuig, l’estranger que aterra a Barcelona mostra el seu desencant per altres raons; la primera, segons Coll, per la congestió dels llocs més emblemàtics. “Ens comenten que esperaven més autenticitat, menys turistes, més comerç singular... Van al mercat de la Boqueria, al barri Gòtic, a la Barceloneta... i veuen un entorn no tan especial i, a més, molt saturat”.
L’opinió de Coll coincideix amb algunes de les conclusions de l’última enquesta sobre Activitat Turística (corresponent al període febrer-desembre del 2016) de Barcelona. Un 40,3% dels visitants pensen que hi ha massa gent i l’aspecte pitjor valorat és el nivell de soroll (vegeu informació annexa).
Una dada per a la reflexió és que el percentatge dels que afirmen saber que el pis on s’allotgen compleix amb la normativa ha caigut del 46,7% el 2015 al 19,7% l’any passat. Després del client nacional, les següents nacionalitats són la britànica, la francesa, l’alemanya, la italiana i la nord-americana, que passen de mitjana 5,2 dies a la ciutat. El 53,8% han vingut més d’un cop.
Des de la direcció general de Turisme de la Generalitat, un portaveu mostra preocupació “per la imatge que pugui transmetre Barcelona, el vaixell insígnia de Catalunya; ara la situació no és d’alarma, però és perillós transmetre antipatia, això aniria en contra de totes les destinacions catalanes”.
La premsa internacional s’ha fet ressò d’aquest debat i una important capçalera del Regne Unit, The Independent, publicava el maig passat una qüestionable llista sobre els vuit llocs on més “odien” els turistes. Després de les illes Koh Khai, a Tailàndia, i Bhutan, a l’Himàlaia, hi figurava Barcelona.
“Els veïns se’ns queixen i un cop ens van tirar aigua des d’un balcó”
“És perillós transmetre antipatia; aniria també en contra de les altres destinacions catalanes”