Andrea Gómez
FUTBOLISTA
Aquesta estudiant de 2n d’ESO és capitana de l’equip infantil de futbol de l’AEM Lleida que ha guanyat la Lliga després de derrotar 16 equips masculins. A més, Andrea Gómez ha estat el pichichi de la competició amb 38 gols.
A l’àrbitre no li quadrava el resultat. Les noies de l’AEM Lleida estaven guanyant un equip de nois. El seu masclisme el va trair després de xiular una falta: “Vinga –va etzibar a una de les jugadores que es dolia a terra–, aixeca’t, Barbie!”.
Va ser un greu error arbitral, perquè aquella jugadora era Andrea Gómez, la capitana de l’equip femení, que es va aixecar d’un salt en sentir l’insult i va capitanejar la victòria de les noies aquella tarda i tota la temporada de la lliga infantil enfront de 16 equips masculins.
Andrea s’ha lluït una vegada i una altra sobre els camps regatejant els nois amb endimoniats canvis de ritme, però també fent-los 38 gols, que l’han convertida en la màxima golejadora de la lliga.
Alguna altra reacció antiesportiva davant l’evident superioritat femenina? Doncs algunes mares, expliquen les noies de l’Associació d’Exalumnes Maristes (AEM), són les que pitjor han tolerat que els seus fills fossin derrotats per les dones.
“En canvi, els nois –explica Andrea– ho encaixen millor que molts pares i mares quan els derrotem, però encara em fa molta il·lusió que reconeguin que som noies, sí, però els guanyem perquè podem jugar i juguem molt millor que ells”.
A la golejadora li agradaria que la fitxés una universitat dels EUA i potser aconseguir una de les beques per a les millors futbolistes que permeten estudiar i competir a les grans lligues universitàries, on nois i noies solen jugar junts.
“Estic segura –argumenta– que les noies podem compensar amb habilitat tècnica i aplicació estratègica la nostra menor força física”. I les noies de l’AEM ho han demostrat sobre el terreny de joc: almenys en la categoria infantil: fins als 14 anys.
El president de l’AEM, Sergi González, explica per què les noies han demostrat el seu lideratge en la categoria quan a priori a aquella edat tenen menys força física.
“Disciplina. Són molt disciplinades i obeeixen al peu de la lletra les instruccions tàctiques que els donem. També han demostrat un esperit d’equip excepcional i el lideratge i l’habilitat de l’Andrea amb la pilota han estat decisius”.
El petit club de Lleida ha vist com, després de tres anys de competició i treball, el títol els permet créixer en pressupost i a això ha contribuït que les jugadores fossin nomenades ambaixadores de la campanya “Cap nen sense bigoti” de la Fundació La Caixa.
Andrea segueix entrenant tres cops per setmana després d’haver acabat 2n d’ESO i haver assolit projecció internacional amb la publicació d’un ampli reportatge sobre l’AEM a The New York Times, que la situa amb honors com a promesa en el mercat global del futbol universitari.
L’AEM és un club amateur que va decidir fa ja una dècada concentrar-se en el futbol femení. Una decisió poc comuna a Espanya, on l’esport més popular és, al contrari que en altres països, considerat encara una competició prioritàriament masculina en el qual les lligues i els equips femenins tenen un paper secundari.
Però el 2014, després d’una lliga en què les noies de l’AEM s’havien imposat amb claredat i contundència als altres equips femenins, es van decidir a inscriure’s per primer cop a la lliga infantil, categoria d’edat en què es permet la competició mixta després d’anys en què era exclusivament masculina.
En aquell moment, la decisió de jugar contra nois no estava tan clara com sembla avui amb la copa ja a les vitrines del club: “Alguns pares –explica Sergi González– ens haurien acusat d’humiliar les noies si haguéssim estat derrotats partit rere partit”.
En la primera temporada van quedar les dotzenes de 18 clubs, però, a poc a poc, van anar guanyant confiança i van començar a considerar-se iguals amb la pilota. En la que acaba han guanyat 12 dels 14 partits jugats –amb dos empats– i en la pròxima l’esforç d’autoestima i superació els hi tocarà fer-lo a ells.
Somia amb jugar als EUA, on és habitual que nois i noies s’enfrontin en equips mixtos en el futbol universitari