Domingo a Madrid
El cantant presenta al Teatro Real tres funcions de ‘Macbeth’ en versió concert
El tenor Plácido Domingo, reconvertit en baríton, està encantat amb les tres funcions del Macbeth de Giuseppe Verdi que oferirà els dies 11, 14 i 17 de juliol en el Teatre Reial de Madrid. I ho està també per tornar a cantar a la seva ciutat. Assoleix així la seva actuació número 3.900 l’11 de juliol i confia a arribar almenys a 4.000.
Plácido Domingo està encantat amb les tres funcions del Macbeth de Giuseppe Verdi que oferirà els dies 11, 14 i 17 de juliol al Teatro Real de Madrid. I ho està per tornar a cantar a la seva ciutat, però sobretot per fer-ho en una versió de concert que li estalvia les possibles “distraccions” d’una d’aquelles produccions actuals “sense sentit” en què “no entenem el que ha fet el director d’escena i no sabem on som”. Ho va dir sense embuts quan va presentar aquestes pròximes representacions, la primera de les quals serà la número 3.900 de la seva espaterrant carrera artística.
“Avui dia es fan barbaritats”, es va queixar el veterà tenor reconvertit en baríton referint-se a l’escenografia d’òpera. I com a exemple més recent, va al·ludir a la versió de La Traviata en què acaba d’actuar, a finals de juny, a l’Òpera Estatal de Munic. Fa 20 anys que la peça s’hi representa, malgrat que, segons va assenyalar el divo, allà “no té sentit res”. El públic –va afegir– ja hi està acostumat. Esbronca la primera nit de cada cicle de funcions i després, quan se centra més en el cant, s’hi adapta.
Domingo va insistir a responsabilitzar dels excessos escenogràfics no només els mateixos directors d’escena, sinó els responsables dels coliseus que no els frenen. “El director del teatre ha de controlar, quan contracta la producció, que allò tingui sentit. I si no és una cosa que vegi prudent, doncs ho rebutja i ja està”, va aconsellar.
Amb la soprano Ana Pirozzi al paper de Lady Macbeth i amb James Conlon a càrrec de la direcció musical, el Macbeth que Domingo protagonitzarà en les dues pròximes setmanes consistirà en una mena de concert dramatitzat; sense l’escenografia d’una òpera, però amb elements de vestuari i attrezzo que aproximen l’època i ambientació en què William Shakespeare va situar el seu ambiciós, sanguinari i turmentat personatge.
Domingo va subratllar l’especial dificultat vocal que té l’obra de Verdi –per al protagonista i encara més per a la veu de Lady Macbeth– i l’esforç interpretatiu que exigeix: “Així com en altres papers n’hi ha prou de cantar bé, aquests són tan profunds que cal sentir-los de principi a fi. Cal ser actor”, va emfatitzar. D’aquesta manera, convé crear una esfera dramàtica. Per això els cantants no actuaran amb la partitura davant dels músics, sinó tot sols i amb l’orquestra tocant al fossat, com ho farien en la representació teatral de l’òpera.
Les tres sessions d’aquest Macbeth semidramatitzat tancaran la temporada del gran teatre madrileny en paral·lel amb la Madama Butterfly, de Giacomo Puccini, que, amb producció pròpia i sota direcció d’escena de Mario Gas, es va estrenar el 27 de juny i es podrà veure fins al 21 d’aquest mes.
Domingo va indicar que, juntament amb l’Otello del mateix Verdi, Macbeth és el seu personatge preferit. De passada, va assegurar que se sentia afortunat i feliç amb la seva vida i feina, encara que va lamentar la velocitat en què li passa el temps; “sobretot els últims vint anys”. En tot cas, ell continuarà cantant “fins que el cos ho aguanti”.
El tenor reconvertit en baríton ofereix la seva actuació número 3.900 l’11 de juliol i confia a arribar almenys a 4.000