Prevenció de plagues
Dimecres, Raquel Andrés Durà parlava, en l’edició digital de La Vanguardia, d’un artista de carrer que ha passat a ser conegut com “el Bansky valencià”. Es fa dir Escif i pinta grans murals a les parets de la ciutat de València, amb un estil que efectivament podria recordar el del grafiter britànic, si no fos perquè els d’aquest són d’una qualitat gràfica superior. En un dels grafits d’Escif es veuen tres policies amb escut i casc de protecció colpejant amb les porres un enorme llibre que és a terra. Podria ben bé ser un dibuix del demagògic El Roto, però cal tenir en compte que molts grafits de Bansky també ho poden semblar. És el que passa amb bona part d’aquesta evolució grafitera de l’anomenat art de guerrilla.
Fa cosa d’un parell de mesos, al carrer Guillem de Castro va aparèixer un mural amb diverses menes d’escarabats, paneroles i rates, amb un eslògan que vol fer referència al turisme massiu que també pateix la capital valenciana: “Prevención de plagas. Pisos. Apartamentos. Restaurantes”. Raquel Andrés Durà explica que no va ser fins aquest dilluns que Escif va publicar a la seva pàgina web Street Against (sobretot, que l’anglès no falti) una explicació del seu mural: “València, com tantes altres ciutats, està patint les conseqüències de la turistificació d’alguns barris. Són molts els turistes exprés que arriben en ramats a consumir la ciutat; devorant, engolint, defecant i fugint veloçment de l’escenari del crim. Com a part de la festivització de les ciutats, alguns espontanis han creat visites guiades als murals i grafits de la ciutat. Igual que està succeint en d’altres sectors, la cultura de barri menysprea els habitants locals, seduïda per l’aparent rendibilitat d’un turisme creixent. Pa per a avui, fam per a demà”. A Escif li molesta que, essent tan combatiu contra la massificació turística, els seus murals formin part de les rutes de grafits que algunes empreses organitzen per València. Des de la mateixa regidoria de Turisme de l’Ajuntament els lloen com a espais de creació on els artistes exposen “les seves obres a la vista de tothom i embellint façanes amb reivindicacions o expressions de l’art més actual”. (Caixa, cobri.)
Fa temps que això dels banskys –suposo que els diccionaris acceptaran aviat la paraula– està sortint de mare. Als Estats Units la novetat dels últims anys són els banskys de dretes. N’hi ha diversos. El més conegut es fa dir Sabo. És un exmarine de l’exèrcit estatunidenc, nascut a Texas i que, després de deixar la milícia, va estudiar art a Los Angeles, on ara viu. Fan declarat de Donald Trump, evidentment. Petites mostres del seu art reivindicatiu: “Els republicans són el nou punk”, “que es foti la pau”, “que es foti el Tibet”... No en teníem prou amb els banskys d’esquerres que ara n’hi ha també de dretes. Ben aviat clavaràs una puntada de peu a terra i te’n sortiran mil.
Ben aviat clavaràs una puntada de peu a terra i et sortiran mil ‘banskys’