Un jersei

Fa més de vint anys, vaig comprar un jersei al Marks and Spencer que llavors hi havia a L’Illa Diagonal. Era un jersei de color beix, sense coll i amb forma de trapezi, una jaqueta llarga amb tres botons i amb la mida d’abrigar una mica però no gaire, just per portar-lo a casa o a la feina damunt d’una camisa o una samarreta. M’anava tant bé que ja el tenia sempre en un penjador a la feina, arribava i em treia la jaqueta o l’abric i els canviava pel jersei. Fins aquí tot normal i corrent, però la qüestió és que jo anava posant anys i el jersei també, i fins i tot tenia algun foradet que anava cosint. Va ser un company inseparable de les meves hores laborals anys i anys, i més tard, quan ja era l’hora de retirar-me de la feina, el vaig guardar a l’armari com una peça més, encara que no me’l vaig tornar a posar. Fins i tot, quan faig endreça de roba i em desprenc d’algunes peces perquè ja no fan per a mi, aquell jersei es resisteix a abandonar-me. Alguna vegada he pensat que això era una ximpleria i que una peça tant usada ja no em feia cap servei, però no l’he llençat i segueix desat com en una capsa de records. Una filla meva que té un sisè sentit em va dir: “No el llencis pas, això deu formar part de tu”, i té raó, aquell jersei ha estat com una segona pell per a mi, en moments bons i moments difícils i durant molt de temps; és un jersei fidel, ha passat de ser un objecte a ser una mena de símbol de resistència. Sí que té alguns petits cosits, però també els tinc jo en el cos i en l’ànima, de manera que ja m’he desfet del dubte. No el llençaré, i encara que estigui desat en una capsa, és una companyia impagable, macerada amb els anys i panys de fer-lo servir. M’ha contingut, m’ha abrigat, s’ha emmotllat a tots els meus moviments dia rere dia i any rere any.

Seguir la moda? Ja no sé què vol dir això, perquè ningú no pot decidir per un altre el que li escau o no. Només cal que la persona i la peça encaixin no només en la mida sinó també en el servei que presta a través del temps. Hi ha peces de vestir que són efímeres, duren alguns dies o fins i tot algunes hores, però alguna vegada, no gaires, es converteixen per sempre en una segona pell.