Onades de calor més intenses
El canvi climàtic fa que les ratxes càlides siguin més freqüents i duradores
Les onades i ratxes de calor es repeteixen ara de manera més freqüent que fa 40 anys a Espanya. Els experts no poden atribuir exclusivament cadascun d’aquests episodis a l’escalfament global, però sí que afirmen que el canvi climàtic intensifica tant aquests fets de meteorologia extrema com els seus efectes.
Els estudis científics destaquen que en els últims 40 anys Espanya ha registrat un increment de les ratxes de dies càlids i episodis de calor extrema, components bàsics de les onades de calor. La freqüència més gran d’aquest tipus de successos és especialment destacable a l’estiu. Així ho indica, per exemple, una investigació efectuada per diversos experts (Long-term changes in extreme temperatures and precipitation in Spain. Contributions to Science) el 2007. Llavors es va detectar que les ratxes càlides han registrat un augment de quatre dies per dècada, cosa que significa una prolongació d’aquests episodis de més de 16 dies en quatre dècades.
“La probabilitat que hi hagi una onada de calor i que sigui més llarga s’ha incrementat en més de mig mes en el present”, sentencia Manola Brunet, directora del Centre en Canvi Climàtic (C3) de la Universitat Rovira Virgili. “Els episodis de calor extrema a l’Espanya peninsular són ara més intensos, més freqüents i més duradors del que ho eren en el passat. A més, és esperable que s’intensifiquin encara més, es facin més persistents i duradors en un futur proper”, afegeix aquesta especialista.
Un primer avís, greu per la sobremortalitat que va produir a l’Europa occidental, va ser l’onada de calor de l’estiu del 2003. Més recentment, el 2015, una llarga onada de calor, entre Sant Joan i Sant Jaume, va polvoritzar rècords de temperatures màximes absolutes. “Les onades de calor són un dels riscos meteorològics més importants de les pròximes dècades a Espanya, i també per al Nord-est peninsular”, ratifica Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona i coordinador del tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. “Les onades de calor ens visitaran amb més freqüència i seran més intenses”, afegeix.
És la conclusió que s’extreu quan s’observa la concordança que hi ha entre l’evolució de les dades ja observades i la prevista pels models climàtics per a un futur proper, i a mitjà i llarg termini. En aquests models s’apunta a un increment més ràpid de les temperatures (especialment de les extremes) durant l’època càlida de l’any. “Les onades de calor a la Península s’intensifica-
ran, seran més llargues i més persistents a causa del fort increment general de temperatures observat i al previst per al futur de les temperatures durant l’època càlida de l’any per al conjunt peninsular”, afegeix Brunet.
Tot això encaixa amb els resultat obtinguts del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de l’ONU, que en els últims informes afirma que és “virtualment cert” l’increment en la freqüència i magnitud dels extrems càlids; alhora, es projecta un “molt probable” creixement de la durada, freqüència i intensitat.
L’últim episodi de calor extrema, registrat el juny passat a Espanya, es va deure sobretot a la situació atmosfèrica. “No podríem afirmar que només ha estat fruit del canvi climàtic, sinó també de les específiques condicions atmosfèriques en aquest període”, diu Manola Brunet. Tot i això, la successió d’onades de calor al llarg d’un període tan llarg “no s’hauria produït ni amb la mateixa intensitat ni amb la mateixa durada si el canvi climàtic no actués”. El canvi climàtic intensifica i allarga les onades de calor observades a la Península. “Tot i que el canvi climàtic no dispara aquests esdeveniments extrems, sí que actua intensificant-los o fent-los més contundents i duradors a la península Ibèrica”, assenyala. Per això, la probabilitat que es manifestin s’ha duplicat i, fins i tot, triplicat. El canvi climàtic és, a més, “responsable indirecte” d’almenys alguns dels seus efectes més indesitjables. L’increment de les temperatures mitjanes fa que la calor extrema sigui encara molt més probable.
De fet, el 30% de la població mundial viu actualment en zones del planeta on la temperatura o la humitat creen condicions climàtiques mortals almenys 20 dies a l’any. L’acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera fa que sigui “gairebé inevitable” que vastes àrees del planeta afrontin el risc de patir morts a causa de les altes temperatures. Així ho indica una investigació publicada a la revista Nature
Climate Change. El canvi climàtic ha incrementat el risc que es produeixin onades de calor a tot el món. El percentatge de persones exposades a aquest risc creixerà fins al 48% per a l’any 2100, fins i tot si les emissions de gasos es redueixen dràsticament, mentre que al voltant de tres quartes parts de la població mundial estaran amenaçades si no es posa fre a aquests gasos.
“Les expectatives per al futur són dolentes o terribles”, resumeix Camilo Mora, acadèmic de la Universitat de Hawaii i autor principal de l’estudi que comentar aquest resultat. L’estudi va analitzar informes publicats entre el 1980 i el 2014, i va trobar 1.900 casos de morts associades a onades de calor a 164 ciutats de 36 països. Després d’observar la calor i la humitat d’aquests episodis letals, els investigadors van calcular un llindar de risc. A partir de 37 graus, el cos acumula un excés de calor perillosa per a la salut –que no es pot dissipat fàcilment al medi ambient–, i, a més, suar és un mecanisme ineficient en condicions d’alta humitat relativa. La distribució geogràfica d’aquests impactes assenyala que les zones més afectades –els pitjors escenaris futurs– se situen en latituds equatorials.
Investigadors mèdics com Jordi Sunyer i Xavier Basagaña han observat que les nits amb temperatures elevades produeixen un apreciable augment de la morbiditat i la mortalitat, concentrada en persones de la tercera edat o amb malalties preexistents o cròniques. El mal descans nocturn debilita l’organisme, que, en persones d’edat avançada o amb malalties de base, pot desembocar en la mort.
D’un temps ençà, Javier Martín Vide ha suggerit als serveis meteorològics oficials, com l’Agència Estatal de Meteorologia i el Servei Meteorològic de Catalunya, que considerin la possibilitat d’emetre alertes per temperatures mínimes elevades, precisament pel risc que tenen per a la salut humana.
INVESTIGACIONS Sense l’escalfament global, no són explicables les repetides ratxes càlides
INFORME RECENT El 30% de la població mundial viu en zones sobreexposades almenys 20 dies a l’any