Angie, acusada altre cop
Condemnada a 18 anys per l’assassinat de la seva amiga Ana Páez, un jutge canari la investiga ara per la mort del seu marit fa 21 anys
Els cronistes de l’època van batejar el cas com “el crim perfecte”. El 2008, Mari Ángeles Molina Fernández, Angie, va assassinar la seva amiga Ana Páez a Barcelona. Li va robar el DNI i va suplantar la seva identitat per firmar préstecs i assegurances de vida. Després la va matar i va simular una escena de crim sexual en un loft llogat per hores a Gràcia. Va pagar dos gigolós perquè omplissin cadascun un recipient amb semen, que després va escampar pel cadàver de la víctima. Va ser condemnada a 18 anys de presó, que compleix a Brians sense haver aconseguit ni un sol permís. Al centre penitenciari va rebre fa tres setmanes una citació d’un jutjat de Gran Canària perquè declari novament
Un criminòleg aconsegueix reobrir el cas, que es va arxivar com un suïcidi que la família no va creure La dona havia de declarar des de Brians per videoconferència, però l’advocada va ajornar la citació
com a investigada. Se l’acusa aquest cop d’haver mort el seu marit fa 21 anys.
Amb la mateixa fredor que en el seu moment va negar haver mort Ana Páez, l’Angie assegura ara que no sap de què l’estan acusant.
Com s’ho ha pres? “Doncs francament malament. Està desconcertada i abatuda perquè és innocent. No té ni idea d’on pot sortir tot això; i molt menys ara”. Qui respon és l’advocada Maria del Carmen Gómez. La lletrada va defensar l’Angie en el judici pel crim de l’Ana i va aconseguir una considerable rebaixa de la primera condemna per assassinat. La dona va ser finalment condemnada a 14 anys per homicidi i quatre per falsedat documental.
Feia temps que la lletrada no tenia notícies de la seva antiga clienta i fa dues setmanes va rebre una trucada demanant-li que la visités com més aviat millor a la presó. Havia rebut una citació per declarar per videoconferència en una investigació oberta per la mort del seu marit. “La setmana passada em vaig personar en la causa i vaig demanar que s’anul·lessin totes les declaracions previstes per dijous perquè em coincidien amb un judici. Espero tenir aviat la documentació de la causa per veure exactament què hi ha. Encara que en el seu moment ja es va parlar molt d’aquest tema i tot va quedar en no res”, explica l’advocada a aquest diari.
És cert que la mort del primer marit de l’Angie sempre va rondar sobre la causa. Juan Antonio Álvarez, un empresari argentí de 41 anys, residia en un xalet de la platja de Maspalomas quan va morir, el 22 de novembre del 1996. Acabava de jugar un partit de pàdel i va caure desplomat després de dutxarse. L’Angie va descobrir el cadàver l’endemà, després de tornar amb l’única filla del matrimoni d’un dels seus viatges a Barcelona. L’autòpsia va revelar que l’home va morir enverinat amb ió fosfat, una substància tòxica habitual en productes de neteja i fertilitzants. No hi va haver cas. La mort es va tancar com a suïcidi i la vídua es va embutxacar una mica més de 40 milions de pessetes per l’herència i la venda de propietats i accions.
La família de l’empresari, especialment una germana, ja va mostrar llavors els seus dubtes. No es podia creure que en Juan, vital i absolutament bolcat a la seva filla, tingués intenció de suïcidar-se. Quan dotze anys després l’Angie va ser detinguda pel crim de l’Ana, la família de l’argentí va voler que es tornés a investigar la seva mort. Van contractar el criminòleg Félix Ríos, president de l’associació Laxshmi per a la lluita contra el crim i la prevenció, que els darrers anys ha treballat en solitari, buscant nous elements que permetessin reobrir el cas de l’empresari. I ho ha aconseguit, com va avançar recentment Interviú.
El criminòleg va presentar un informe en què s’apuntava que l’Angie sabia que el seu marit prenia càpsules de vitamines per fer esport i, per tant, “va poder-ne omplir almenys una amb el tòxic”. Els últims mesos, la Policia Nacional ha pres declaració a nous testimonis, com ara una amiga de la parella que va declarar que en Juan havia descobert amb un detectiu que en els seus freqüents viatges a Barcelona la dona “tenia trobades amoroses amb altres homes i exercia la prostitució”.
Dos mesos abans de la mort del seu marit, l’Angie ja havia escolaritzat la seva filla en una escola de Barcelona i a la nostra capital es van instal·lar totes dues tan bon punt va ser enterrat. Hi ha un detall significatiu a les diligències per la mort d’en Juan. La vídua no va cobrar l’assegurança de vida perquè excloïa el pagament en cas de suïcidi. Però ho va intentar fent creure que l’empresari hauria pogut patir un robatori. En el seu moment va declarar a la comissaria que havia trobat a faltar un rellotge Rolex, el yorkshire de la família i la cartera d’en Juan. La cartera va aparèixer dotze anys després al pis de l’Angie quan la van detenir els Mossos pel crim de l’Ana. Com hi va poder arribar?
No és l’única prova que ha tingut en compte el titular del jutjat número 3 de San Bartolomé de Tirajana, a Gran Canària. En la declaració d’aquella amiga de la família, la dona va recordar que l’Angie li va trucar per dir-li que en Juan havia mort i que ella se’n tornava a viure a Barcelona. “Li vaig preguntar desconcertada què havia passat i em va contestar: ‘l’he matat’. A mi em va estranyar l’expressió, però ella va canviar el seu to de veu i va afegir: ‘l’he acabat matant, ja saps què vull dir, les meves despeses, els meus disgustos..’”.