Maridatges amb causa
Ara els festivals es mariden. Amb vins, amb DO, amb paratges. El Cruïlla ho fa amb causes. No és d’ara.
Des del principi ha intentat oferir més que música. L’entrada al festival pot ser un euro més cara, en benefici d’Amnistia Internacional, el reciclatge és intensiu, hi ha tota classe de menjar veggie, de quilòmetre zero. Ahir el Cruïlla oferia un Mariano Rajoy. Feia saltirons: cridava l’atenció, sí. Era un capgròs, a sou d’Intermon Oxfam; a tothom que s’aturava a sadollar la curiositat davant els salts l’assaltava un noi o noia amb una cartera i el convidava a firmar per demanar que Espanya compleixi els seus compromisos en l’acollida de refugiats. La Queta (Enriqueta, pel que sembla), una habitual del Cruïlla des de fa “potser deu anys, des que es feia a Mataró”, no va firmar, però li sembla molt bé que el Cruïlla es casi amb aquestes causes. No va firmar perquè ja ho havia fet en línia, perquè dona suport a diverses causes, perquè treballa en una cooperativa i perquè ha estat a les manifestacions pels refugiats. Ahir va baixar de Breda, la seva localitat d’adopció, per veure Ani DiFranco (DiFranco va demanar a la concurrència que es retratés i pengés la foto a les xarxes socials amb un hashtag que era illegible per a certes miopies), els Two Door Cinema Club (una festa) i, avui, el fenomen Exquirla, que fusiona el Niño de Elche (que ho està petant últimament) amb els Toundra.
El concert d’aquests últims de fa dos anys és un dels grans records de la Queta al Fòrum. El va veure amb algú que acabava de conèixer, i que pel que sembla ara ronda per aquí a prop. “Un altre maridatge? Un Cruïlla amb causa?”, preguntem... La Queta toca el dos sense contestar. No sembla supersticiosa, no sembla creure en males sorts. Deu ser que el got que té a la mà gairebé és buit.