Estratègia comuna metropolitana

Els municipis que integren la metròpolis han compartit aquests mesos la seva experiència i inquietuds sobre la gestió dels residus, mitjançant taules de debat i trobades regulars afavorides per l’AMB. D’aquesta reflexió compartida ha sorgit un document consensuat que estableix les bases d’un nou enfocament, traça línies de treball comunes i compromet els consistoris amb l’optimització de la recollida selectiva, especialment de la matèria orgànica, la principal fracció dels residus municipals.

“Una de les noves línies de treball és estudiar la introducció de la individualització de la recollida als plecs de condicions de nous contractes de recollida de residus, per exemple, mitjançant el sistema porta a porta o la instal·lació de contenidors amb obertura prèvia identificació, cosa que fomenta la responsabilitat de la ciutadania”, detalla Joan Miquel Trullols, director de Serveis de Prevenció i Tractament de Residus de l’AMB. L’entitat treballa conjuntament amb la Generalitat i els ajuntaments per promoure una fiscalitat més incentivadora, que permeti pagar menys als ciutadans que generen menys residus i participen en la recollida selectiva.

Una altra mesura és la visualització dels costos que suposa l’estancament actual per mitjà de la taxa metropolitana de tractament de residus, per conscienciar de la repercussió sobre la butxaca de cada veí. La selecció de la fracció rebuig, és a dir, dels residus que la ciutadania no separa, actualment costa uns 40 milions d’euros a l’erari públic. Si es complissin els objectius de les directives europees de residus, que insten a aconseguir el 50% de reciclatge en l’àmbit local, aquesta xifra es reduiria de manera substancial.

A més, segons els experts que van diagnosticar la sostenibilitat metropolitana el 2016 per encàrrec de l’AMB, la separació deficient dels residus ja provoca el 7% del total d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

El reciclatge deficient costa a la ciutadania al voltant de 40 milions d’euros