Cap de setmana al Jura
Dues etapes de muntanya per cordar-se els cinturons i modificar la fesomia de la cursa
“L’etapa d’aquest diumenge és, sense cap mena de dubte, la més dura de tot el Tour”. Ho ha dit Alberto Contador i li haurem de donar crèdit. Sap de què parla. El Tour entra avui en un doble programa per la serralada del Jura, i si l’etapa d’avui dissabte és perillosa, la de demà diumenge és temible... tot i que, com sempre passa en aquests casos, la veritable transcendència d’aquests dos dies de cordar-se els cinturons dependrà de la manera que l’entomin els ciclistes. Ells tenen, sempre, l’última paraula, i ens trobem davant d’una situació ben poc habitual. El més normal és que “l’etapa més dura” o l’etapa reina, per aplicar el tòpic, se situï a la tercera setmana de Tour i no com a punt final de la primera. Veurem quin resultat dona l’experiment...
La primera cita, avui, és una jornada de 187,5 quilòmetres, de Dole a l’estació de Les Rousses, una zona que el Tour ja va visitar l’any 2010, amb victòria, escapat, de Sylvain Chavanel. El punt més difícil del dia es l’alt de La Combe de Laisia, situat a només 12 quilòmetres del final. Un primera d’11,7km al 6,4% de pendent mitjana. Però els dotze darrers quilòmetres no són en descens, sinó en un terreny trenca-cames: baixadeta, pla, pujadeta de nou... Un terreny idoni per a valents.
Però el Tour viu amb delit l’espera de la gran jornada de diumenge. De Nantua a Chambéry,
181,5 quilòmetres amb tres dels quatre ports més durs d’aquest any. La jornada totalitza 4.600 metres de desnivell positiu i només això ja permet fer-se una bona idea de tota la seva dificultat.
Mai una etapa del Tour havia proposat una acumulació de desnivell tan alta lluny dels Alps i del Pirineu.
Hi ha set ports de muntanya pel camí, el primer de sortida, al km 3,5, però el que realment espanta són les pujades a La Biche, el Grand Colombier i el Mont du Chat. Són d’una exigència fora mida.
La Biche és una novetat absoluta, un hors catégorie de 10,5 km al 9% de desnivell mitjà. I tot seguit connecta amb el Grand Colombier, un monstre que el Tour inclou rarament en el seu traçat i que aquest any ho fa per una via inèdita. Els quatre primers quilòmetres són terrorífics, amb pendent mitjà del 13% i fins i tot un passatge del 22%. Només hi ha un tram menys dur, aproximadament al quilòmetre -4.
Entre els poquíssims precedents d’aquest vessant del Grand Colombier cal citar una llunyana etapa del Tour de l’Avenir (1978) on més d’un va haver de pujar a peu i moltíssims ciclistes ho van fer a empentes del públic. De les quatre carreteres que s’enfilen al Grand Colombier aquesta és coneguda com la directíssima.
I un cop al cim, ve un descens molt perillós i un tram pla abans d’encarar l’última perla del dia, el Mont du Chat, que el Tour només ha explorat una vegada. Va ser l’any 1974. Un dur atac de Raymond Poulidor li va permetre agafar un minut de renda sobre Eddy Merckx. El primer al cim va ser el càntabre Gonzalo Aja. I Merckx, que es va recuperar, va acabar guanyant l’etapa que llavors va acabar a Aix-lesBains.
El Mont du Chat són 8,7 km al 10,3% de desnivell mitjà i després de coronar-lo quedaran 26 quilòmetres fins a Chambéry.
“La pujada del Grand Colombier serà espectacular”, ha avançat el director del Tour, Christian Prudhomme. I té especial interès a veure com salven els ciclistes el tram del 22%. “La gent de la zona no parla d’escalar aquest tram, sinó que recorren a l’alpinisme i parlen de grimpar-lo”, explica.
Un cop superat aquest doble examen del Jura els corredors hauran d’agafar la classificació general i replantejar-se les estratègies. Tindran temps per fer-ho el pròxim dilluns, amb una jornada de descans. Això sí, amb una neutralització de 580 quilòmetres per travessar França d’est a oest i plantar-se a la Dordonya, on arrencarà un nou Tour.
ALBERTO CONTADOR “L’etapa d’aquest diumenge és sense cap mena de dubte la més dura de tot el Tour" CHRISTIAN PRUDHOMME “El Grand Colombier serà espectacular: hi ha un tram que no es puja, es grimpa”